29. Vols?

Autoria: Ivan Lazarev

– Uh! Jefe… què fèieu en aquesta fotografia?
– A veure? -dic al temps que agafo la imatge.- Ah, sí! Va ser el dia que… -ric.

Fotografia Quarta

Davant la porta de la tanca un nen agafa de les mans una nena. El nen és menut, de pell torrada i cabells foscos; els ulls color mel li brillen amb força i porta la cama i el braç enguixats. La nena és també menudeta, del pell en extrem blanca i plena de pigues per tot arreu; té els cabells llargs i roigs ondulats. De la fotografia es desprèn un dia assolellat i càlid.

Dijous, 15 de març de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

Els dies passen entre alegries a la Torre del Rellotge. Si bé l’Helena ja s’ha reincorporat a la feina, procura arribar d’hora a la tarda per poder estar-se una bona estona amb el Joan. Així, el menut gaudeix de la companyia del pare durant els matins, que el té tot per ell, atenent-lo, mimant-lo i cuidant-lo. Junts fan deures i estudien de valent, xerren de les seves coses i, si fa bon dia, s’estan al jardí gaudint del solet.

Al migdia, en acabar les classes, la Kassia bé a dinar, cosa que va perfecte a la Melània per poder allargar la seva jornada laboral i anar una mica més folgades. Tot i així li va costar acceptar la idea, encara que la persistència de la Kassia i del Joan van acabar donant els seus fruits. Quan la Kassia marxa, arriba l’Helena i els Puig fan vida familiar fins l’hora de dormir; s’expliquen el dia, juguen, xerren o senzillament s’estiren al sofà i es fan carícies. Amb tot això, en Joan se sent pletòric i afortunat de poder gaudir d’aquesta situació i se’l veu riure i cantar tota l’estona allà on és.

*

Pel que fa a la Kassia, les coses van lentes però segures. Ha tingut temps de parlar amb els pares sobre allò que sent. S’estima la Kassia i no vol fer-li mal; sent dubtes de com actuar i té pors.

Com em puc assegurar que agrado a la Kassia?

Com puc saber si ella vol un petó o una carícia?

I si m’equivoco, com faig per rectificar?

També pregunta coses sobre la seva sexualitat:

Quan podré fer l’amor amb la Kassia? I el coit?

Sempre em parleu del preservatiu però mai no m’heu ensenyat a posar-me’l“.

Si m’agrada la Kassia, sóc heterosexual?

En Joan sempre ha estat un nen intel·lectualment inquiet, curiós i creatiu. L’agrada comprendre el funcionament de tot, especialment de les interaccions humanes. I tot el que sigui relatiu a la Kassia o a les relacions amoroses, pren ara un significat especial. En aquest sentit, en Joan sempre ha anat avançat als nens de la seva classe. Els pares saben que ja s’ha masturbat alguna vegada i en parlen obertament a casa. L’estima i el sexe sempre han estat temes que es viuen de forma oberta i natural, així que procuren atendre cada dubte com si fos el més important de tota la seva vida per tal que naturalitzi també aquests aspectes.

*

Quan la Kassia arriba puntual a les 13:45, el Joan salta cap a la tanca per anar a obrir-la, mig arrossegant la cama enguixada. Ja gairebé no li fa mal i en una setmana més li trauran el guix de la cama i del braç. Quan obre la porta de fora, una Kassia alegre es mira el Joan. El somriure del nen es fa cada cop més gran fins a sortir-se-li de la cara i els colors li pugen a les galtes. Sabeu que s’han passat hores junts, però darrerament se sent vergonyós cada vegada que ella el mira. Segurament són coses de l’amor…

Tot i que avui la Kassia porta els cabells recollits en una cua, cada cop els té més llargs i igualment se li munten per sobre de les espatlles, la qual cosa agrada especialment el Joan. Va vestida amb pantalons i caçadora texans i una samarreta de ratlles negres i blanques que mareja si te la mires massa estona.

– Hola, bonica! Com estàs? Avui se’t veu especialment alegre.
– Si, tenia moltes ganes d’arribar. Bé, sempre tinc ganes d’arribar, però avui més! -riu.
– Què bé, no? Ha passat alguna cosa especial avui?
– Si! Avui ens han donat les notes dels exàmens de mates i català de la setmana passada. I he tret un 6 i un 8!!
– Alaaaaaa! Què bé!! -somriu en Joan de forma sincera.
– Tot ha estat gràcies a tu -afegeix la Kassia fent un pas endavant i donant un petó en la galta del Joan.

*

Davant d’això en Joan es queda petrificat i no sap com reaccionar. El consell que l’han donat els pares respecte la Kassia ha estat bastant senzill: “Escolta el teu cor. Si fas les coses amb sinceritat és difícil que facis mal a ningú. I si tal vegada fas mal, disculpa’t immediatament tot intentant entendre el punt de vista de l’altra persona”. Així, decideix tancar els ulls i deixar-se portar pel seu cor, per la seva saviesa. Quan els torna a obrir un parell de segons després, agafa les mans de la Kassia i la mira directament als ulls de forma càlida i afable. Tot i els nervis dels moments, no pot parar de somriure. Quan empassa saliva, fa un pas endavant cap a la Kassia.

– Realment et mereixes aquestes notes, Kassia, perquè has estudiat de valent durant tots aquests dies. I segur que encara milloraran més perquè ets una nena molt intel·ligent i espavilada.

La Kassia es mira atentament el Joan, també amb el somriure posat. Se sent a gust amb ell i l’agrada que l’agafi de les mans.

– Gràcies -diu sense desdibuixar el somriure.
– Kassia… fa uns dies em vas dir que t’agradava. Bé, em vas dir que li vas dir a l’Ivan. Aleshores no vaig saber què dir, no perquè no ho tingui clar, sinó perquè no vull dir o fer cap cosa que et faci sentir malament. El cas… el cas… és… que tu també m’agrades moltíssim i… em preguntava si tu… i jo… si…

*

La Kassia arrenca a riure quan la vergonya se li clava a la panxa i a les galtes. De cop sent que el terra desapareix i que vola enmig d’un cel completament blau, amb un sol esplèndid i radiant. Ocells canten als voltants cançons d’amor i les papallones s’instal·len a la panxa, just al costat d’aquella vergonya que cada cop creix més.

– En fi… -continua en Joan.- Que si vols sortir amb mi!? -el Joan posa una ganyota estranya que arrenca més riures de la Kassia, ara no pels nervis del moment sinó perquè la situació al final ha quedat ben còmica.

En veure la Kassia riure, ràpidament el Joan s’encomana i se li escapa alguna riallada. Poder no l’ha quedat massa romàntic, però veure riure la Kassia sempre és motiu d’alegria.

– Vull!! -diu finalment la Kassia fent un esforç per parar de riure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *