Les Langley – Tensió

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Les Langley
  • Títol de l’entrada: 014 – Tensió
  • Sinopsis: La nit continua perfecta a casa de les Langley, després d’un dia compartit al Parc de la Ciutadella que ha servit per apropar-les l’una a l’altra. Però un tall trencarà definitivament l’alegria de la casa…

***

Dissabte, 24 de febrer de 1990
Carrer Olzinelles, Sants, Barcelona

10:16 pm

Són les deu de la nit passades quan la Melània i la Kassia acaben de sopar. La nena recull la taula mentre la mare renta els plats tot xiulant.

– Estàs contenta? -pregunta la Kassia després de mirar-se la seva mare una bona estona.
– Molt perquè avui m’ho he passat molt bé amb la meva princesa i això sempre em posa contenta -la Kassia somriu.
– Jo també m’ho he passat molt bé amb tu, mama. M’agrada passar temps juntes!
– Doncs si et ve de gust i no estàs cansada, aquesta nit podem fer el gamberro. Què et sembla?
– Siiiii!! -crida la Kassia fent saltirons per la cuina.

Així, fer el gamberro a casa de les Langley vol dir fer-se un bon sac de crispetes i enganxar pel·lícula rere pel·lícula fins quedar-se dormides al sofà-llit, abraçades les dues.

– Ara baixarem al videoclub i ens agafem tres o quatre pel·lícules que ens vinguin de gust per acabar de passar la nit.
– ¡¡Bieeeeeeeeennnnn!! -la Kassia està contenta i crida donant salts per tot arreu.

*

Com que no tenen molts diners fer el gamberro és una cosa que només pot passar molt de tant en quant, però sempre que passa la Kassia es posa molt contenta.

– Dóna’m un moment per tal d’acabar amb aquests plats que resten…
– D’acord!

Tall

Però no vol la fortuna que les Langley facin avui el gamberro. Un dels plats rellisca de les mans de la Melània i es trenca fent un tall en la seva mà. La Melània en veure rajar la sang xiscla fort i corre cap el lavabo per buscar gasa i aigua oxigenada i tallar així l’hemorràgia. La Kassia corre darrera espantada.

– Què et passa, mama?
– Res, filla. No entris al lavabo.

Però no acaba de dir la frase que la Kassia irromp plorant.

*

– T’he dit que no entris! -crida la Melània de manera exagerada.
– Però què t’ha passat, mama? Què t’ha passat?
– Res!! Surt del lavabo immediatament!!

La Melània està clarament tensa i la Kassia es queda paralitzada davant la situació. Quan aconsegueix reaccionar, amb el cap cot i plorant, surt del lavabo. Li costa respirar.

I si la mare es mor ara?

Al cap d’una estona la Melània surt també del lavabo. On hi havia el tall ara porta una tirita de colorins. No mira la Kassia que va darrere ella observant atentament la seva mare.

*

– Què t’ha passat? Estàs bé?
– Si et dic que no entris al lavabo, no entres! D’acord? -la mare està molt enfadada i la Kassia s’adona que reprimeix una bufetada. Amb tot, arrenca de nou a plorar.- No estic fent esforços per criar una nena maleducada! M’escoltes, Kassia? -continua cridant la Melània.- I si no tens ganes de comportar-te, castigada a la teva habitació! ¡¡¡Vamos!!!

Quan la mare deixa de cridar, la Kassia arrenca a córrer i tanca la porta de la seva habitació d’un cop. Es llença sobre el llit i plora desconsoladament durant una llarga estona. Per què la mare s’enfada amb ella?

“Sempre ho acabo espatllant tot. Sóc una nena maleducada!”, pensa per si mateixa.

“Per culpa meva la mare està enfadada. Sóc una mala filla”.

Ja no hi ha nit de fer el gamberro. La nit s’ha espatllat i la Kassia se sent sola, se sent malament d’haver fet mal la seva mare. Durant una llarga estona plora i plora. Algunes vegades té la sensació que s’ofegarà en les seves pròpies llàgrimes, però al final el mateix cansament de l’estat de nervis fa que s’adormi amarrada al seu coixí.

*

Per la seva banda, la Melània es tanca a l’habitació i s’asseu sobre el llit. També plora. El seu plor és més silenciós, però no més tranquil. Està morta de por. Té por que la seva sang emmalalteixi també la Kassia. Sap que és una por irracional, i que si no contacta sang amb sang la nena no corre cap perill. Racionalment tot està clar, però la seva por és allà.

“I aquesta nena del dimoni que sempre està ficant el nas on no la demanen…”, pensa. “Algun dia ens en durem un bon disgust!”.

Quan la dona amaga el seu cap sota les mans, maleeix la seva existència. De nou torna a plorar amargament tot recordant cada episodi de la seva vida.

Tot i així, sap que s’ha passat amb la pobre Kassia. La seva filla tampoc no està bé d’ençà que la senyora Bernarda li ha explicat el que hi ha. “Com dimonis s’ha assabentat la senyora Bernarda que tinc el VIH?”, es pregunta a crits la Melània.

Serà així, entre records i preguntes, que finalment també quedarà dormida sobre el llit.

*

Tanca un dissabte perfecte la culpa, que omple el cor de les dues dones de la casa Langley; i la nit es fa fosca i amarga en aquest racó de la ciutat comtal…

5 Comments

  • Kristen Benjamen Decamp

    Hello there, I discovered your blog via Google while looking for a similar matter, your web site got here up, it seems good. I have bookmarked it in my google bookmarks.

  • Annalee Jdavie Malarkey

    Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio cumque nihil impedit quo minus id quod maxime placeat facere.

  • Tonia Birk Merdith

    Its like you read my mind! You appear to know a lot about this, like you wrote the book in it or something. I think that you could do with a few pics to drive the message home a bit, but instead of that, this is wonderful blog. A great read. I will definitely be back.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *