La família Puig – Retir espiritual

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: La família Puig
  • Títol de l’entrada: 004 – Retir espiritual
  • Sinopsis: La família Puig és budista i entre els seus hàbits sovinteja el fet de marxar el cap de setmana de retir espiritual, junts. En aquesta i les següents entrades podrem veure el funcionament de la família entorn aquesta pràctica. No en perdeu detall!!

***

Divendres, 23 de febrer de 1990
Temple budista, Sant Salvador de Guardiola

Cap de setmana de retir espiritual

Antecedents

Com molts divendres, l’Helena, el Pere i el Joan es preparen després de dinar per marxar de retir el cap de setmana. El Pere va començar a meditar de ben jovenet i l’Helena va incorporar la pràctica quan va conèixer el Pere. Ja estant junts, els dos es van iniciar en el budisme amb el centre que just obria les portes a Barcelona.

Quan l’Helena es va quedar embarassada del Joan, va afiançar la pràctica meditativa sabedora dels beneficis que la mateixa produiria en el ser que s’estava formant en el seu ventre. I quan el Joan va néixer, mare i pare van estudiar fórmules per anar incorporant l’atenció plena i la meditació en el dia a dia de l’infant, ja fos a través de jocs, hàbits… Tanmateix, van voler evitar a toda costa la sobre-estimulació en el nen, de tal manera que a dia d’avui a casa dels Puig encara no hi ha televisió.

Educació budista

Amb quatre anyets, la meditació formal ja estava incorporada en la rutina del Joan, i amb vuit anys l’iniciaren en el budisme, mirant d’apropar-li els conceptes de forma entenedora i amena. Així és que alguns dels contes budistes per nens han rebut finançaments generosos per part de la família, com joguines i d’altres utensilis per apropar el budisme als infants.

Els retirs de cap de setmana són moments que el Joan gaudeix molt amb la família i en els quals aprèn moltes coses de la mà de la Mestra Resident. En aquesta ocasió, a més, tindrà oportunitat de treballar aspectes que s’adona que no sap gestionar, especialment tot allò relatiu a la Kassia. La nena l’agrada molt i sovint s’adona que està pensant en ella en comptes d’atendre les classes, i es despista…

04:27 pm

Quan ja té la seva motxilleta preparada amb la roba i els utensilis d’higiene pel cap de setmana, agafa la seva llibreta on pren notes sobre aspectes que troba rellevants del budisme. Amb l’ajuda dels llibres que els pares disposen a la seva habitació, ha aconseguit fer-se amb explicacions, relacions i metàfores que l’ajuden a entendre certs conceptes que a priori són complicats. La llibreta és la seva guia de consulta i la seva referència per continuar avançant en l’entrenament de les ments virtuoses. A banda de les anotacions que pugui fer, la té decorada amb motius religiosos i especialment amb representacions esquemàtiques dels Budes i Éssers Superiors, com Arya Avalokiteshvara que és el seu preferit. Una de les activitats que empra per relaxar-se és pintar aquestes representacions com si es tractés d’un mandala.

– Ai! La caixa de colors! Gairebé me la deixo! -parla el Joan per si mateix al temps que agafa la caixeta amb els llapis de colors.

Fica caixa i llibreta dins la motxilla i la tanca finalment. Quan ha repassat mentalment que no es deixa res, agafa els seus trastos i baixa al saló per esperar els pares. No triguen ni cinc minuts que ja es troben els tres preparats per sortir per la porta, abandonar la ciutat per uns dies i endinsar-se en la pau i la tranquil·litat del temple enmig de la natura.

05:18 pm

A banda del centre de Barcelona, la nova tradició budista té un temple a San Salvador de Guardiola. Es tracta d’una masia reformada prop de les muntanyes de Montserrat. De fet, les vistes des de l’enclau són magnífiques i ofereixen tot un espectacle pels ulls que vulguin relaxar-se en l’horitzó de la muntanya màgica.

La planta de la masia té forma de C, de manera que els dos bracets recull les habitacions dels monjos que hi viuen i el cos central recull el temple i les estances comunes (cuina, menjador, cafeteria, botiga, espai de relaxació…). Els voltants són terres aplanades on els visitants planten les tendes de campanya o aparquen les autocaravanes o furgonetes. També hi ha l’opció de dormir en habitacions especialment habilitades per donar comoditat i tranquil·litat als visitants més exigents.

Els mesos de fred, la família Puig sempre es reserva una habitació pels tres, per disposar de lavabo propi i poder dormir més aclimatats. No així, a l’estiu sempre opten per fer acampada i aprofitar al màxim la piscina natural que habiliten i els espais arbrats dels entorns, que es fan més inaccessibles des de les habitacions per la forma del terreny.

La Mestra Resident

Aparcat el cotxe en la zona habilitada com aparcament, és el Pere que s’apropa a l’oficina d’informació on es fa el registre d’entrada. És la mateixa mestra qui es troba allà i la salutació en veure’s és efusiva.

– Pere! Quina alegria veure’t! -diu la mestra al temps que s’abraça amb ell.

El Pere no diu res però amb l’abraçada manifesta la mateixa alegria en veure-la. Es coneixen de fa molt anys i han tingut moltes converses profundes durant tot aquest temps. De fet, ja es coneixien de molt abans de retrobar-se al centre de Barcelona, quan ell també es plantejava fer-se monjo.

Intercanvien aspectes de les seves respectives vides al temps que es manifesten signes d’afecte. Després, la mestra li apropa una clau i l’acompanya fins el cotxe per saludar la resta de la família.

El Joan en veure la mestra corre cap a ella cridant el seu nom i ella s’ajup per agafar-lo i pujar-lo. Es donen petons i abraçades efusives. Després la mestra s’apropa a l’Helena amb la qual també es saluda afectuosament. Xerren una estona i després els quatre treuen els trastos del cotxe per instal·lar-se a l’habitació. Quan la mestra els explica l’horari del retir, els deixa per tal que acabin de col·locar les coses i s’acomodin.

06:43 pm

Enmig del paratge natural, el temple fa la seva activitat diària. Monges i monjos vestits de groc i taronja es desplacen d’un lloc a un altre per preparar les classes que just arrencaran en uns minuts.

La família Puig espera pacientment descalços en la botiga del temple, mirant nous llibres, sadhanes, figuretes i males.

– Mama, jo no tinc cap mala encara. Quan em compraràs algun? -remenant el cistellet de mimbre agafa un de calaveres blanques i es mira la seva mare- M’agrada aquest…

El mala de calaveres

L’Helena es mira el Joan i el somriu.

– Per què el vols tu, el mala?
– Per comptar quan faig mantres. Amb els dits em lio una mica! -l’Helena riu.
– A veure com et queda? És important que si el portes a sobre no et caigui.

El Joan se l’emprova i s’adona que li va una mica gran. Arronsa la boca.

– Hi ha cap altre que t’agradi?
– Només hi ha aquest de calaveres…
– I per què vols que les contes siguin calaveres?
– Em recorda la impermanència i la mort, que és el tema que ara estic estudiant.
– Estàs estudiant la mort?
– Si…
– Ens has tornat a agafar els llibres…
– Jo? -el Joan mira cap a una altra banda.
– Senyoret…
– Siiiii -diu el Joan en veu molt baixa i acotant el cap.
– I ho estàs entenent?
– Algunes coses em resulten complexes.
– I per què no ens preguntes?
– Per què em direu que aquests llibres no són per mi.
– … -l’Helena es mira el seu fill.- Hi ha conceptes que són difícils i no volem que t’agobiïs, d’acord? Per això comprem llibres adequats a la teva edat. És millor anar incorporant els conceptes mica en mica, amb exemples quotidians, amb un llenguatge adaptat per tu.

Impermanència

– Algunes coses les entenc, eh? Entenc la importància de comprendre la mort per dotar de sentit aquesta existència humana i aprofitar-la per acumular mèrits pel dia que m’arribi la mort. Vull crear una pràctica espiritual profunda i autèntica.

La cara de l’Helena expressa total sorpresa.

– Caram, Joan! -l’Helena es mira perplexa el seu fill.- Sembla que t’he subestimat, prego disculpes. Igualment no t’obsessionis si alguna cosa no l’entens. Vés fent al teu ritme i ja vindrà la comprensió, d’acord?
– D’acord! Tampoc no sento que m’hagis subestimat, entenc el què m’has dit. Puc quedar-me aquest mala?
– Fem una cosa. Després de la sessió d’avui, demanem que ens donin material per fer-nos el nostre mala i després deixem el donatiu com si ho haguéssim comprat. Què et sembla?
– Mooolaaaa!! -en quan acaba el crit es posa les mans a la boca avergonyit davant la mirada atenta de la resta de practicants.- Perdó! -s’apressa a disculpar-se.

Just en aquest moment sona la campana per anar passant al temple i donar inici a la meditació introductòria del retir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *