La família Puig – Records

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: La família Puig
  • Títol de l’entrada: 006 – Records
  • Sinopsis: El final del cap del cap de setmana no acaba com els Puig esperaven i una sorpresa desagradable els espera a la cantonada.

***

Diumenge, 25 de febrer de 1990
Autopista A2, Barcelona

El cap de setmana transcorre sense major eventualitat, entre meditació i meditació, riures, afectes… Com cada cap de setmana que hi van, el Joan es fa amic de tooots els visitants. Molts ja els coneix d’haver coincidit amb anterioritat, però sempre venen persones noves, curioses de veure què és això del budisme i si està fet per elles.

05:24 pm

El primer contacte amb el budisme

Ara en el cotxe, de tornada a Barcelona, el Joan rememora algunes anècdotes de les estades que ha fet a la Masia. Des de que va fer vuit anys, cada any per la celebració del seu aniversari passen la primera setmana de vacances al Temple. La primera estada va ser la seva iniciació al budisme i recorda vivament com s’emocionà quan l’explicaven la història de Buda quan encara era el Príncep Siddharta. Durant dos dies explicava una i altra vegada la història, fent petits afegits propis. La gent se l’escoltava divertida ja que ho explicava amb molta gràcia, escenificant els diferents episodis, posant veus… Quan acabava sovint l’aplaudien i el felicitaven.

Quan li van explicar la història d’Angulimala, va fer exactament el mateix. De nou va escenificar i teatralitzar la història amb petites aportacions pròpies. I ara al cotxe recorda les grans lliçons que va extreure d’aquells dos contes i com les compartia amb qui s’apropava a felicitar-lo.

Sortint d’aquests pensaments, de cop s’adona que està somrient àmpliament; ho veu en el seu propi reflex en el vidre del cotxe.

Aprofundint en el budisme

Els caps de setmana següents, que van ser tots durant aquell estiu, el van anar introduint en conceptes clau del budisme: vides passades i futures, Samsara, karma, mort… Per sorpresa de la mestra resident el Joan anava entenent les senzilles explicacions que li donava, tot i que no es deixava convèncer fàcilment i sempre demanava el perquè de tot plegat. “Com saps tu, que després de morir hi ha una altra vida? Per què n’estàs tan convençuda?”, preguntava. No sense dificultats, però, la Mestra li ho va demostrar amb arguments i amb el recolzament d’estudis científics que s’estaven duent a terme. I el Joan absorbia totes les explicacions com si fos la cosa més natural del món.

Després, com amb les històries, es dedicava a traslladar aquestes explicacions a la resta de persones de la masia. Algunes li aportaven explicacions noves i, fins i tot, conceptes nous. Així van aparèixer les idees de refugi, renúncia i compassió. De totes, aquest últim concepte es va convertir en el seu preferit. “Jo vull ajudar tothom a ser feliç!!”, exclamava al final de cada explicació.

– Mama… -el Joan salta dintre del cotxe amb un sot de la carretera.
– Digues, amor.
– Tu creus que jo sóc compassiu o vaig en el camí de ser-ho?
– I tant! Tens cap mena de dubte?
– No, però no voldria pas estar auto-enganyant-me!

L’Helena riu davant l’ensurt del seu fill, que ja torna a recolzar el cap sobre el seient i a rememorar més anècdotes a la Masia.

Ambaixador

En un d’aquests caps de setmana la Mestra va fer una petita cerimònia privada davant d’ell i la mama i el papa i el va nomenar ambaixador del Temple de Barcelona. Com ambaixador, quan s’està per allà, ara és l’encarregat de transmetre els seus coneixements a les persones noves que s’apropen al temple. I així ho ha fet des d’aleshores.

Cada vegada que acaba una sessió meditativa, el Joan es dedica a integrar els conceptes que s’han explicat, construir una història i escenificar-la durant la vetllada. És així com arreplega tothom al seu voltant i després va xerrant amb un i un altre… fent amistats per tot arreu, intercanviant opinions i aprenent nous conceptes. I aquest cap de setmana no ha estat l’excepció.

06:07 pm

Absort en els seus pensaments, el Joan és completament aliè al cotxe que per la seva banda s’apropa a tota velocitat. Al contrari, el seu reflex sobre el vidre de la finestra mostra encara un ampli somriure. Per quan s’adona, l’impacte ja és imminent.

El conductor de l’altre cotxe, borratxo, no ha tingut reflexes suficients per controlar el vehicle en punxar-li una roda. El col·lapse és inevitable.

En un tancar i obrir d’ulls el vidre de la finestra es trenca en mil trossos i esgarrapa l’últim record del Joan que ara es mira el que està passant amb els ulls ben oberts. Cada bocí del vidre surt disparat cap el Joan clavant-se en la seva carn. Abans, però, de poder xisclar pel dolor, el morro de l’altre cotxe plega la xapa de l’utilitari de la família Puig impactant dràsticament en el petit Joan. El cinturó evita que el seu cap xoqui contra el seient del davant, però la respiració cessa durant el que semblen dues eternitats, degut a l’opressió que la tira exerceix sobre el seu pit.

Un crit ensordidor; i finalment, tot es fon en negre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *