37. Oferiment

Autoria: Ivan Lazarev

Dissabte, 7 d’abril de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

Durant el dinar la família Puig i les Langley intercanvien experiències, riures, complicitats i poc a poc una nova amistat neix entre mos i mos. En acabar de menjar en Pere s’encarrega de recollir la taula, endreçar la cuina i escombrar el terra del menjador. Mentrestant, al jardí la Kassia i el Joan juguen alegrement i omplen el silenci de riures i crits animats. Per altra banda, la Melània i l’Helena xerren tranquil·lament assegudes vora l’estany i acompanyades d’una llimonada tot just acabada de fer.

De forma espontània la conversa entre les dues anirà a parar a la professió de la Melània que, en un acte de sinceritat, explicarà que treballa com a prostituta. Davant la confessió es fa el silenci entre les dues. Des de que s’han trobat per primera vegada fa unes hores l’Helena aprecia la humilitat d’aquella dona atractiva i alegre. Durant el dinar s’ha pogut delectar amb una intel·ligència profunda i perspicaç, de manera que combina l’humor amb una fermesa que desmunta qualsevol interlocutor. Finalment l’Helena somriu la Melània que se la mira expectant per veure la seva reacció.

– No sóc ningú per jutjar la feina de les altres persones. Afortunadament cada persona tenim una forma d’entendre les coses i intercanviar visions sempre és enriquidor. Puc preguntar-te què et va portar a escollir aquesta feina?
– No vaig tenir gaires opcions per escollir, certament. Havia d’alimentar la meva filla i no era fàcil trobar feina sense coneixement de l’idioma nadiu.

*

El somriure de l’Helena desapareix de cop davant l’explicació de la Melània. Quan s’adona que ha pogut ferir els sentiments de l’altra vol arrencar una disculpa. Però la Melània la frena amb un gest de la mà.

– Helena, vivim vides completament diferents. Tu has nascut en el si d’una família adinerada i ben posicionada. No és pas el meu cas, que vaig haver de sortir corrents del meu país natal per mirar de trobar-me. Bé, entre d’altres coses que van passar. Entendria que una prostituta no fos benvinguda aquí…

– Melània, no t’hem convidat per jutjar-te ni per valorar si encaixes en un perfil social que… No sé quin tens al cap! Em semblaria ofensiu actuar d’aquesta manera. Valorem i estimem molt la Kassia, i el Joan és molt feliç d’estar-se amb ella. Personalment tinc ganes de coneixe’t i construir una bona amistat deixant els prejudicis de banda. Lamento si en algun moment ha semblat que t’estava jutjant o t’he pogut ofendre amb alguna forma o paraula.

– No negaré -continua- que és la primera vegada que parlo amb una dona que es dedica a la prostitució, per la qual cosa seria fàcil que digués alguna cosa fora de lloc. A més, inicialment havia entès que t’hi dedicaves per elecció pròpia, fixa’t tu la meva malaptesa. Et prego disculpes pel malentès -la Melània nega amb el cap per treure ferro a l’assumpte.- En qualsevol cas… -l’Helena rumia les seves paraules i a continuació parla lentament i mesurant cada mot- si estàs prostituint-te per obligació m’agradaria poder ajudar-te d’alguna manera. Hi ha res que pugui fer per tu?

La Melània se sorprèn de la generositat de l’Helena i se la mira amb els ulls ben oberts durant una bona estona.

*

– T’agraeixo moltíssim el teu oferiment, Helena -somriu.- No m’agrada gens prostituir-me, per no dir que dedicar-m’hi m’ha afectat greument la meva salut física i ha ocasionat més d’un disgust a la Kassia; tot i així he de reconèixer que la prostitució em permet gestionar com vull el temps que li dedico. No sé quan em durarà aquesta forma de funcionar, perquè cada any sóc més vella i arribarà un moment que el meu cos no serà atractiu. I fins ara he pogut optimitzar el temps i els guanys, però demà podria canviar tot i enfonsar-nos en la misèria. No sé, Helena. La meva prioritat és la Kassia i prefereixo sacrificar-me jo i que ella pugui sentir-me a prop, tenir-me quan em necessiti.

L’Helena es mira atentament la Melània mentre va assentint amb el cap.

– Què no farem pels nostres fills, oi? -la Melània assenteix davant el comentari de l’Helena.- Abans de dir-me que no, però, podríem explorar opcions professionals que tinguin un horari compatible amb el de la teva filla. Només si tu vols. Tinc por de rebasar algun límit i fer-me pesada o massa persistent. Per què no et passes dilluns al matí per les oficines de Flor de Puig i en parlem tranquil·lament?

La Melània rumia l’oferta de l’Helena.

*

– No m’agradaria ser l’enchufada.
– … – l’Helena riu.- Podem buscar alguna cosa que s’adapti a les teves competències i habilitats. Porta un currículum i una carta de presentació i seguim el procés habitual. Així et sentiràs més còmoda. Et sembla?
– Per què ho fas?
– Perquè tinc la possibilitat. Mirem-ho d’una altra manera: si tu tinguessis coneixements de primers auxilis i jo ara m’ennuegués amb el pinyol d’una oliva, no posaries els teus recursos al meu servei? Deixaries que m’ofegués per “no ser una enchufada“? Si t’estàs ennuegant amb el pinyol de la prostitució, deixa’m ajudar-te. No busco generar un desequilibri entre nosaltres, ja que jo no estic per sobre de tu. No voldria que es malinterpretés. Només vull posar al teu abast els recursos dels quals disposo, de forma totalment desinteresada.

De nou el silenci s’imposa entre les dues dones. Un crit de la Kassia captiva l’atenció de tothom fins que al cap d’una estona el joc infantil es normalitza i els riures tornen a brollar. Aleshores la Melània es mira l’Helena i assenteix amb el cap al temps que parla.

*

– M’agradaria molt aprofitar l’oportunitat que m’ofereixes. Així, dilluns aniré a Flor de Puig amb un currículo i una carta i em posaré a les teves mans per veure si trobem alguna cosa que m’encaixi i que no perjudiqui la Kassia. T’ho agraeixo infinit.
– No m’has d’agrair res -diu l’Helena al temps que es dibuixa un somriure sincer en el seu rostre.- Tant de bo poguem trobar alguna cosa que t’encaixi.

L’Helena estén les mans cap a la Melània i se les agafa amb tota la suavitat. Les dues es miren joioses just en el moment que en Pere surt de la masia.

– Tot bé, per aquí, boniques? -demana.
– Molt bé -somriu la Melània.- Aquesta dona és una persona meravellosa -afegeix referint-se a l’Helena.
– M’ho dius a mi? Després de disset anys de casat encara és capaç de meravellar-me fins a deixar-me estés al terra.

Les dues dones riuen davant el comentari del Pere.

*

– Què rieu? -pregunta la Kassia des de darrera.

Quan els adults es giren, dos nens tacats de fang fins a les celles somriuen satisfets i esgotats. La respiració és afanosa, com si haguessin estat corrent una llarga marató.

– I aquesta tafaneria, Kassia? -diu la Melània agafant la nena i posant-se-la a les faldilles sobre la cadira sense miraments amb el fang.
– Aiii… tinc curiositat! -la Kassia arrufa les celles i creua els braços.

Quan la mare se la mira, canvia el gest i s’abraça amb ella.

– Perdona, mama! És que m’agrada molt veure’t riure!
– Què bonica que ets, filla meva! -diu la Melània omplint de petons la carona de la nena.- Ha passat res i t’has posat plof?
– No! Des de que em vas ensenyar aquella cançó els mals pensaments no s’atreveixen a sortir! -riu.- A més, darrerament les coses ens van bé, veritat?
– Si.

Mare i filla s’abracen dolçament davant la mirada atenta i els somriures de la família Puig.

“I encara poden anar a millor. Tant de bo!”, pensa la Melània.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *