25. Mare i filla

Autoria: Ivan Lazarev

Dilluns, 05 de març de 1990
Carrer d’Olzinelles, Sants, Barcelona

– A que és guapo, mama? -demana la Kassia quan finalment entren de nou a casa després d’acomiadar els Puig des del balcó.
– El Joan?

La Kassia assenteix amb el somriure clavat al rostre. Els ulls li brillen especialment amb aquella força com quan l’amor et frega amb les seves ales i t’omple el cor de papallones.

– De veritat que sí. És un noi guapo, però a més intel·ligent i sembla que està molt per tu, no?
– Sí… -afirma la Kassia tota vergonyosa.
– De vegades parla d’una manera una mica estranya, però… Qui diu que “els alvocats tenen un sabor bastant neutre però alleugereixen la textura de la salsa”? D’on treu aquestes coses?

La Kassia riu al temps que es deixa caure sobre el vell sofà.

– De vegades sí que parla una mica raro. De sempre tasta els menjars per endevinar els ingredients i diu coses d’aquestes. Crec que l’agrada molt tot el tema gastronòmic. Cada migdia ho fa amb els plats que prepara el Pere. A mi em fa gràcia.
– A mi m’ha sorprès i no sabia molt bé què dir. En general m’ha sorprès tota la família.
– Per què?

09:41 pm

– Em sembla una família curiosa. Sembla que tenen diners per les robes que vesteixen (no deuen ser pas barates, no), però envien el seu fill a la pública…
– Alguns companys de classe diuen que els Puig són rics, motiu pel qual tenen mania al Joan.
– Són rics? Ai, Senyor! Quina vergonya més gran!
– Per què sents vergonya?
– Perquè casa nostra és ben humil… Què pensaran de nosaltres?

La Kassia es mira la casa amb atenció.

– Casa seva és molt més gran i bonica i l’habitació del Joan és tan gran gairebé com tota la nostra casa, però a mi m’ha semblat que estaven a gust aquí. El Joan ha dit que casa nostra és agradable d’estar-s’hi i mai menteix. A més, aquí estàs tu, així que és la millor casa del món.

La Melània s’abraça a la seva filla després del comentari i l’omple a petons, un rere un altre.

– Quina sort que tinc de tenir la filla més bonica del món! -exclama finalment.

Les dues s’abracen en silenci una bona estona fins que la Kassia arrenca amb una nova pregunta.

*

– Tu creus que el Joan està per mi?
– Tu no ho creus? -la Kassia aixeca les espatlles.- Mare meva, si no parava de mirar-te i somriure’t tota l’estona. Creu-me, el tens menjant de la teva mà!
– I què es fa en aquestes situacions?

La Melània arronsa la boca i el nas tota pensativa.

– Depèn del que tu vulguis. T’agradaria sortir amb ell?
– Què vol dir “sortir amb ell”?
– Ser parella.
– I de què serveix ser parella d’algú?

La Melània es mira encuriosida la seva filla. Certament mai s’havia preguntat això i no sap molt bé què respondre. Després d’una estona pensant, s’atreveix a confegir una possible explicació.

– En el món dels adults donem moltes coses per suposades. I se suposa que sortir amb algú és guay. La gent busca tenir parella encara que no sabria molt bé dir perquè. Suposo que és una forma de dir “ens estimem” i que la gent ho sàpiga.
– I què més dóna si la gent ho sap? L’important és que nosaltres sabem que ens estimem i ja està, no?
– T’agrada o l’estimes?
– Quina diferència hi ha?

La Melània torna a quedar-se pensativa.

*

– Agradar seria que algunes de les seves qualitats et resulten atractives. Pot ser la seva bellesa física, la seva intel·ligència, la seva força…
– El Joan és un nyicris! La seva força segur que no és!
– També et podria agradar la seva feblesa… O el fet que sigui divertit i simpàtic. O atent. Hi ha moltes coses que et poden agradar d’una persona i fer que tinguis ganes de conèixer-la. Quan t’estimes algú, jo crec que el sentiment ja és més profund. Jo per exemple t’estimo molt més enllà de tot el que m’agrada de tu. T’estimo per com ets, per la teva forma de sentir i de pensar, d’estar en el món. M’agrades per les teves virtuts i els teus defectes.
– Jo no tinc defectes!

La Melània riu davant el comentari de la nena.

– Com que tu no tens defectes? Tothom en tenim i tu no ets una excepció, Kassia. I està bé que en tinguis, perquè això vol dir que ets humana, que et pots equivocar i que, per tant, tens marge per aprendre i ser encara millor.
– Uhm… Vale, m’agrada això de tenir defectes.

La Kassia s’abraça a la seva filla i la petoneja de nou amb intensitat creixent.

– Doncs jo crec que l’estimo. M’agrada tot ell. Però no l’he vist defectes!!
– Segur que en té. Però ja passa quan una està enamorada, que no veu els defectes del seu amor.
– Estic enamorada?
– Quan penses en el Joan, que sents?

La Kassia amaga la cara en les faldilles de la mare i arrenca a riure.

– Quan penso en ell no puc evitar somriure! -confessa amb la cara encara coberta per les mans.

La Melània riu en veure la seva filla tan innocent davant del seu primer amor.

*

– Poder seria important que xerréssim algunes coses ara que hem tret el tema.
– Quines coses?
– Encara sou petits, però esteu en aquell punt en que comenceu a tenir curiositat pel sexe i podria passar que un dia tinguéssiu ganes d’experimentar.
– Què dius, mama!!

La Kassia es posa nerviosa i arrenca a córrer pel saló-menjador. Quan es tranquil·litza i s’adona que la seva mare l’espera pacientment torna al sofà i s’asseu sobre d’ella.

– Si ara no en vols parlar ho podem deixar per més endavant, però és un tema important que no m’agradaria que t’agafés per sorpresa.
– D’acord… Donar-se un petó és sexe?
– Depèn de la persona a la que preguntis. Per mi no, però hi ha gent que considera que sí.
– Per què per tu no?
– Perquè a tu te’n dono molts petons i això no vol dir que vulgui tenir sexe amb tu!
– I per què hi ha gent que veu que això és sexe?
– Poder perquè només es besen per tenir sexe…
– Això és molt raro… No estimen a la seva mare?

*

– Ui, Kassia! Hi ha moltes formes de mostrar afecte més enllà dels petons! A lo millor són persones que no els agraden el contacte per defecte, només si és per tenir sexe. Cada persona és un món i tot és vàlid. Així que la primera cosa que has d’entendre molt bé en una relació és que has de respectar les preferències i formes de sentir de l’altra persona, de la mateixa manera que aquesta altra persona ha de respectar les teves. És important que tu donis sempre permís, per exemple, perquè et toquin, i que no acceptis que ho faci cap desconegut, per suposat.
– I si pasa?
– Si pasa li ho has de dir a la persona adulta que tinguis més propera i sigui de confiança, com ara jo, el mestre… Entens?
– Si.

De cop el silenci s’imposa entre les dues.

– Si em toquen sense que jo vulgui, això és una violació?

La sorpresa de la Melània es fa evident davant la pregunta de la seva filla.

“Merda! Una nena d’onze anys sola davant del televisor” són les primeres paraules que creuen la ment de la Melània que sembla que s’ha quedat congelada.

– D’on has aprés aquesta paraula?
– No sé. Alguna vegada l’he sentida a les notícies.
– A les notícies?
– Sí, alguna vegada que has arribat una mica més tard a casa he posat la televisió i donaven alguna notícia així.

*

– Amor, no m’agrada que miris programes d’adults a la televisió perquè surten coses que poden confondre’t i si no estic al teu costat per explicar-t’ho et poden fer mal. Prefereixo que aquestes coses, si les hem de veure, que no ho tinc clar, les veiem juntes perquè em puguis preguntar els dubtes o comentar el que sigui. Entesos?
– No fan res interessant a aquesta hora!
– Doncs poder et podries entretenir d’una altra manera. Tens llibres, jocs…
– Per ara estic anant a dinar a casa del Joan…
– D’acord, reprendrem el tema més endavant. No se’m lliura, senyoreta! -la Melània es frega el front intentant fer memòria d’ón venia el fil de conversa.- I tornant al tema que ens ocupava, sí, si algú et toca sense el teu permís això és violació i té conseqüències legals importants.

De nou el silenci s’imposa en la conversa, tot i que la Kassia s’omple de preguntes que vol fer a la seva mare. Massa preguntes, fins el punt que no li ve cap de concreta al cap.

Poder demà… No hi ha pressa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *