41. L’oferta

Autoria: Ivan Lazarev

Divendres, 13 d’abril de 1990
Carrer d’Olzinelles, Sants, Barcelona

08:01 pm

– Sigueu tots benvinguts!! -diuen a l’uníson la Kassia i la Melània quan obren la porta als Puig.
– Passeu, passeu! -afegeix la Melània.- Kassia, amor, porta les jaquetes a la meva habitació i ho deixes tot sobre el llit.
– D’acord! -diu la Kassia tota emocionada.

Tot i que no és la primera vegada que les Langley reben visita a casa seva, les dues estan il·lusionades. Un a un, els Puig passen, es treuen la jaqueta i la posen sobre els braços de la Kassia qui, de forma diligent, ho porta a l’habitació de sa mare, tal i com l’ha demanat.

L’Helena, el Pere i el Joan es fonen en abraçades, un rere un altre, amb la Melània primer i la Kassia quan torna de l’habitació després. Les abraçades són llargues i profundes, cadascuna d’elles, i denoten estima els uns cap els altres.

L’última abraçada serà la de la Kassia amb el Joan, molt més llarga que les anteriors i acompanyades d’un petó que el nen deixa caure en la galta de la nena. Així, la Kassia es posa vermellosa de la vergonya davant la mirada atenta de tots els adults, els quals riuen a gust.

– Mmmm!! Que bé olora! -exclama el Pere de cop tot apropant-se a la cuina.- Això té una pinta fantàstica!

La Melània apaga el foc i comença a servir els plats que la Kassia anirà portant a la taula. Té el somriure posat amb l’acompliment del Pere, el cuinetes dels Puig i el repte principal per ella. Ja es coneix les seves exigències i manies, i també el seu art en la cuina. Una combinació que suposa, sense cap mena de dubte, tot un repte, finalment.

*

Quan la Kassia porta els plats a la taula, va acomodant els comensals un a un tot indicant-los el seu lloc per seure. Així, un per un van prenent seient on se’ls hi és indicat. La vaixella és senzilla però tot presenta ordre i pulcritud, la qual cosa satisfà el Pere que s’ho mira tot amb la seva habitual lupa.

– Sisplau -diu la Melània dirigint-se a l’Helena,- no us priveu de fer la vostra meditació abans de dinar. A més, a la Kassia i a mi ens agradaria acompanyar-vos.

L’Helena somriu la Melània i agraeix el gest, després tanca els ulls i el Pere i el Joan la segueixen. Seguidament la Kassia i l’Helena imiten els seus amics i escolten atentament la suau veu de la dona que parla. Durant cinc minuts guiarà una petita meditació que els ajuda a relaxar-se i disposar-se a menjar tot gaudint de la companyia i l’amistat.

Quan acaben, la conversa versa sobre trivialitats i anècdotes que permeten amanir el sopar de forma amena i divertida. Riures i estima seran les tòniques generals durant un àpat que s’allarga amb un primer i segon plats que fan les delícies fins i tot dels més exigents. Durant el menjar, en Joan i la Kassia jugaran a endevinar els ingredients de cada plat, amb un encert gairebé perfecte. I el Pere completarà l’activitat amb preguntes sobre les receptes i d’altres curiositats decoratives dels plats. Realment està fascinat amb el menú i la presentació, la qual cosa afalaga La Melània. Finalment, unes postres delicioses i casolanes fetes per les dues anfitriones, acabarà de tancar un sopar que ha suposat un autèntic delit per tothom.

*

Quan tothom ha acabat i noies de la casa comencen a recollir, l’Helena s’apropa a la cuina per tal de parlar amb la Melània.

– Ja tinc l’informe del departament de Recursos Humans, Melània. T’ho he portat tot juntament amb una oferta que vull que et pensis tranquil·lament. Si finalment et convenç i t’estan bé les condicions que s’hi marquen, la incorporació seria immediata. Ho tens tot en aquest sobre, informe i oferta.
– Quina rapidesa! -exclama la Melània al temps que agafa el gran sobre que la seva amiga li estén.- Em sorprèn molt perquè em pensava que trigaria més. I dius que ja m’has fet una oferta?
– Si -somriu l’Helena.- He procurat adaptar-me a les condicions que vas expressar el cap de setmana passat. La veritat és que l’informe i les valoracions que he rebut han estat molt favorables. Tan de bo poguem arribar a un acord. Desitjo que tot et vagi molt bé.

La Melània es mira el sobre i l’Helena repetides vegades.

– No puc esperar-me! -riu.

Dit i fet, en un obrir i tancar d’ulls el sobre és obert i la Melània es llegeix atentament el resum final de l’informe. Certament la deixen pels núvols i es veu que els resultats dels tests i les valoracions coincideixen en valorar-la de forma molt positiva per un lloc de treball que combini la direcció i la comunicació.

*

Quan acaba amb l’informe, agafa un sobre més petit on es guarda l’oferta que ha preparat l’Helena per ella. Nerviosa la Melània l’obre i treu el paper que està dintre. El desdobla i llegeix atentament. A mesura que avança en la lectura els seus ulls s’obren més i més.

– Estàs de broma? -exclama finalment.
– No.
– Aquesta oferta és en ferm?
– Sí -somriu l’Helena.
– I què m’haig de pensar? És extremadament generosa!
– Res que no estigui dintre de l’estipulat en els estatuts de l’organització i el propi conveni professional que et pertoca. No t’estic fent cap favor.
– Com que no? El fet que hagis fet una oferta recollint totes les meves necessitats és ja de per si un favor. I el teu tracte i la teva generositat són inigualables. Helena, t’estic infinitament agraïda. I per suposat que accepto l’oferta!

Les dues s’abracen just en el moment que el Pere s’apropa a elles.

*

– L’Helena no m’ha volgut dir res sobre l’oferta -explica el Pere.- Deia que tu havies de ser la primera persona en escoltar-la. Puc ara tafanejar una mica i veure de què va la cosa? -riu.

La Melània somriu davant la petició del Pere i l’allarga el full que conté l’oferta.

– Per suposat l’he acceptat abans que canviï d’opinió! -riu la Melània.
– Si algun dia veus que t’allargues i vols que la Kassia es quedi a dinar amb nosaltres, el Joan i jo estarem encantats.
– Genial! Ets molt amable, Pere. Gràcies! Els dos sou realment amables. Alguna cosa hauré fet bé per tenir la sort d’haver-vos conegut! Em sento realment afortunada!

– Mama! -demana la Kassia.- Podem estar-nos el Joan i jo a la meva habitació? Se la vull ensenyar.

En Joan mira el terra tot vergonyós. La idea d’entrar en l’habitació de la Kassia l’ha emocionat i l’han posat nerviós. Una altra vegada. Des de la distància, mira de posar remei tot recordant els consells i les conclusions que va extreure de la conversa amb els pares la setmana passada. Finalment, i no sense esforç, es regularà mitjançant la respiració i a força de repetir-se alguns mantres que s’ha après.

“Estic a punt de veure la seva habitació”, pensa per si mateix. Així, els dos nens enfilen cap a l’habitació deixant els pares embrancats amb les converses del món d’adults. Perquè mira que n’és d’avorrit el món adult, eh?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *