Les Langley – La Melània

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Les Langley
  • Títol de l’entrada: 012 – La Melània
  • Sinopsis: La Kassia i la Melània comparteixen un dia en el Parc de la Ciutadella. La Melània recorda la seva trajectòria vital, un cúmul de mala sort i pèssimes decisions. Després, les dues conversen sobre temes importants per la Kassia.

***

Dissabte, 24 de febrer de 1990
Parc de la Ciutadella, Ribera, Barcelona

10:00 am

Avui la mare decideix portar la Kassia a passar el dia al Parc de la Ciutadella. S’ha llevat de bon matí i ha preparat una truita de patata amb ceba que fa que la Kassia sempre es llepi els dits, ha comprat pa del bo i un parell de trossos de pastís. Són gastos extres però un dia és un dia.

Tot i que fa fred, el cel està completament net i fa un sol radiant. Les dues ben abrigadetes planten la paradeta enmig de la gespa del parc. A baix de tot col·loquen unes estovalles de plàstic per aïllar la humitat i a sobre unes de tela a quadres que encanten a la nena. Quan ho col·loquen, la mare s’agafa la Kassia i amb compte la tira al terra per fer-li pessigolles. La nena es retorça entre riures demanant clemència, però la mare és implacable. Al final les dues acaben abraçades intercanviant paraules d’afecte.

– Jo també t’estimo, preciosa! Ets la nena més bonica del món! -somriu la Melània.

La Melània

La Melània és originària d’Alemanya i la seva trajectòria vital és una cadena de desgràcies i pèsimes decisions que l’han portat al moment present.

La seva mare biològica va morir en donar-la a llum. El pare li ho va retreure tota la vida i no la va cuidar mai. Des de la llar d’infants es va denunciar una situació de negligència que va passar a mans de serveis socials. Quan serveis socials iniciava un programa de re-educació amb el pare ella anava a famílies d’acollida. Quan serveis socials donava el vist-i-plau tornava a casa amb el pare. Tot i que la negligència va desaparèixer, la relació familiar mai no va acabar de funcionar i finalment la Melània va haver de fer front a un pare que es desentenia d’ella i una madastra a la qual feia nosa.

Durant tota la seva infantesa el caràcter de la Melània es va endurir i als catorze anys ja cometia delictes menors, i abusava de les drogues i del sexe. Se sentia perduda en un món en el qual no desitjava estar.

*

La fortuna va voler donar una segona oportunitat la criatura i va ser a través d’un bon home que va tenir la possibilitat de treballar en la seva primera feina com a secretària en una petita empresa. En aquest context, la Melània va formalitzar una relació estable amb aquest senyor que li treia disset anys. Però aquesta estabilitat li va facilitar desintoxicar-se de les drogues i iniciar uns estudis universitaris amb el seu petit sou.

L’alegria va durar uns quatre anys però de cop es va enamorar d’un altre home, del qual quedà embarassada. Amb la promesa de matrimoni es va venir a Barcelona seguint aquest home, però quan es van instal·lar la va fer fora de casa després de dues setmanes. Ja havia trobat una altra dona amb la qual compartir intimitat sense lligadures de cap tipus.

Avergonyida, no va gosar tornar a Alemanya. No tenia bona relació amb el seu pare i la seva madastra, i tota la gent que coneixia era dels entorns de les drogues, el sexe i la vida perduda. Va ser així que va decidir quedar-se a Barcelona, una ciutat hostil per les dones solteres i embarassades.

*

A Barcelona les coses no van ser fàcils en cap moment. No tenia diners ni coneixia ningú, i estant embarassada i sense coneixement de l’idioma nadiu trobar feina era un impossible. A través d’unes associacions per a dones va poder aprendre un xic de la llengua i rebre algunes ajudes que li van permetre començar.

Quan va arribar el moment, el part va ser dolorós i solitari i quan es van acabar els diners i les ajudes no va tenir més remei que prostituir-se per donar de menjar la seva filla. Vivien en un estudi petit sense finestres, al centre de la ciutat. Es van estar allà fins que les coses van anar una mica millor i es van poder permetre el lloguer d’un pis en condicions al barri de Sants, ara fa uns tres anys.

Filla i mare

La Melània i la Kassia han estat molt unides de sempre, ja que la mare volia que la seva filla se sentís part d’ella. La dona havia patit de solitud i tristor des de ben petita per la qual cosa tenia un coneixement molt ampli de què no havia de fer amb la nena.

Volia que la Kassia sentís que podia comptar amb ella, que se l’estimava per sobre de tot i que estava disposada a qualsevol cosa per tal que estigués bé. Intentava passar la major part del temps amb la nena, i només la deixava a mans de la señá Caterina quan havia d’atendre algun client. Però quan no treballava (que era la major part del temps), la Melània s’estava tota l’estona amb la nena, mirant d’atendre i resoldre totes les seves necessitats. I certament la Kassia sempre ha estat una nena moguda però tranquil·la, per molt que sembli paradoxal.

*

La Melània sempre ha tingut molt clar que la seva feina era quelcom temporal i que havia de ser curosa per no agafar cap malaltia de transmissió sexual. Per aquest motiu, sempre rebutjava clients que no volguessin emprar preservatius. Però una de les vegades, un home corpulent va abusar d’ella i la va forçar a tenir sexe sense preservatiu. Va ser així com es va contagiar del VIH. Afortunadament, feia pocs anys que la Sida havia esclatat com una pandèmia mundial i s’estaven invertint molts recursos en l’estudi de la seva cura. Va ser així com va poder prendre les mesures necessàries per tal de desaccelerar el procés del virus en el cos.

Tot això va passar fa escasses setmanes, a finals de l’any passat. Del com la senyora Bernarda s’ha fet amb aquesta informació no en té ni idea, donat que ella no li ha explicat a ningú.

11:39 am

– Mama… Moriràs?
– Amor, totes les persones morim.
– Jo no vull que moris. T’estimo molt.
– Kassia, amor, mira de relaxar-te amb aquest tema. Sé que és impactant, però ja t’he dit que tot està clínicament controlat i que estic bé. O tu veus que estigui malament?
– No… et veig molt guapa. De gran jo també seré tan guapa com tu?
– Amor, tu ja ets molt guapa; la més guapa del món.
– Jo no m’hi veig…
– No? I com és això?
– Al cole els nens sempre es riuen de mi perquè tinc un ull de cada color i pigues escampades per tot arreu.
– Poder es riuen de tu perquè estan meravellats i els hi fa vergonya admetre-ho.

*

– Tu creus?
– I tant!
– No m’agrada que es riguin de mi. Jo passo d’ells quan se m’apropen. Prefereixo estar sola…
– I no tens amiguetes?
– Són molt avorrides i sempre juguen a nines.
– No t’interessa ningú de la teva classe?
– Si… Hi ha el Joan, un nen que també juga sol perquè també passa de la resta de companys.
– Ah! I per què no jugueu junts?
– Perquè és el raret de la classe!

La Melània es sorprèn davant la resposta de la seva filla i es queda en silenci durant un breu espai de temps.

*

– És el raret de la classe? Què vol dir això?
– Que no jugaré amb ell!!
– No ho estic entenent, amor…
– És que l’Ivan i altres sempre l’estan molestant. I si jugo amb ell també em molestaran a mi.
– Qui és l’Ivan?
– Un nen molt maleducat i agressiu.
– Vaja… -la Melània rumia la seva resposta durant una estona.- A mi no em ve de gust que et peguin, però sincerament crec que aquesta no és forma de solucionar el problema. Ningú ha de decidir per tu amb qui has de juntar-te i amb qui no. Uhm…

*


– Què penses ara?
– És una situació complexa i de difícil solució, però bé l’haurem de resoldre, no creus?
– A mi m’agradaria molt poder jugar amb el Joan -la Kassia no pot evitar somriure en pensar en ell i l’abraçada d’ahir.
– Vaja! Em dóna la sensació que t’agrada… -la nena riu i acota el cap tota vergonyosa.

La Melània s’agafa la seva filla i la petoneja tot rient.

*

– Tu què faries en el meu lloc? -pregunta finalment la nena quan ja estan més tranquil·les.
– Jo? Jo m’hi llençaria a coneixe’l.
– Jugaries amb ell al pati?
– Si…
– I si l’Ivan…
– Si l’Ivan et toca, li ho dius als professors i m’ho expliques a mi. Els adults en prendrem cartes a l’assumpte.
– D’acord! -somriu la Kassia.
– I ara… parla’m d’aquest Joan. Qui és?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *