Estima i odi – L’habitació del Joan

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Estima i odi
  • Títol de l’entrada: 021 – L’habitació del Joan
  • Sinopsis: A través de la mirada de la Kassia descobrim part del jardí, les escales que pugen a la primera planta i l’habitació del Joan, amb detalls decoratius que fan les delícies d’una Kassia que s’ho admira tot.

***

Dilluns, 05 de març de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

Durant una bona estona la Kassia es delecta amb l’estany de peixos. L’estany és una piscina de considerable mida que ocupa el centre del jardí davant la masia. Una gran roca natural de la qual surten aixetes decoratives de diferents motius separa dues zones clarament diferenciades. La meitat esquerra de la piscina, endinsant-se en l’arbrada del fons del jardí, hi ha la part que durant els mesos d’estiu fan les delícies per refrescar-se una mica; ara està buida amb un robot que s’encarrega de netejar el fons per tal de poder fer el manteniment que ja toca. L’altra meitat de la piscina, fa les vegades d’estany amb molts peixos, cadascun de diferent color, que reflexen la llum del sol tot generant un espectacle de llum, reflexos i colors que delecta fins i tot els més exigents.

– Quina xulada! -exclama la Kassia embadalida amb el joc de llums i colors.
– Vols donar-los de menjar? -pregunta el Joan al temps que allarga un recipient de vidre que conté menjar pels peixos.
– Vale!

Aquí i allà la Kassia deixa caure menjar i observa de forma atenta com els peixos es llencen fletxats cap el menjar. Un a un, pugen a la superficie, obren la boca, atrapen el menjar i es submergeixen de nou a les profunditats de l’estayc. La Kassia es diverteix tota fascinada amb el moviments dels animals que de tant en quant salten fora de l’aigua. No passa gaire sovint, però quan algun salta la Kassia corre cap allà cridant tota alegre. Així, els minuts passen ràpids fins que el Pere els crida per dinar.

02:57 pm

– Voldria rentar-me les dents -diu el Joan quan acaba de dinar.- Tu vols rentar-te les dents, Kassia?
– No tinc raspall.
– Li podem deixar un? -pregunta el Joan als pares.
– Si ha de venir sovint li podem posar un raspall, si -respon l’Helena.- Ara te’n dono un i el deixes al bany de la teva habitació, d’acord? -el Joan assenteix.

L’Helena agafa en braços el Joan i els dos pugen per unes escales que queden darrere la paret nord de l’estança, mentre el Pere acaba de recollir la taula. La Kassia els segueix meravellada de nou pels colors que es projecten sobre els esglaons. La paret nord és un paret massissa de considerable gruix que s’ha volgut mantenir sense obertures amb excepció d’unes de petites de la mida d’un cap i amb formes irregulars. Aquestes obertures estan situades en llocs estratègics i recullen el reflex del sol sobre els vidres dels edificis que hi ha al davant, de manera que projecten les formes i els colors sobre les escales de manera molt curiosa. I ara la Kassia s’ho mira tot amb la boca ben oberta.

– M’agrada molt la vostra casa! -exclama finalment quan l’Helena s’atura al final de les escales per esperar-la.

Esglaó a esglaó puja meravellada pels jocs de colors que es projecten sense deixar de jugar amb aquelles formes que tan curioses. Quan arriben a la primera planta es troben un distribuidor que custòdia les entrades a les tres habitacions: la primera porta és la del Joan, la segona la de l’habitació de matrimoni i la tercera, al costat d’unes escales de cargol que pugen a les golfes, és d’una habitació de convidats.

*

L’Helena deixa anar el Joan que a salts arriba al lavabo de la seva habitació i, aprofitant mentre la mare busca el raspall de dents per la Kassia, es renta les seves tot pujat en una petita banqueta de bambú donada la seva curta alçada.

– Ala! Quina habitació més gran que tens, Joan! -exclama la Kassia quan entra a l’estança.
– T’agrada? -diu el Joan mentre s’asseca la cara i les mans com pot amb la tovallola.
– És molt bonica -confirma la Kassia posant pasta de dents sobre el raspall que l’ha portat l’Helena.

L’habitació ocupa gairebé tota la planta superior del cos lateral de la masia. S’entra per una porta doble de fusta pintada de rosa i decapada on penja un rètol també de fusta on es llegeix “Joan” artísticament decorat. Del mànec de la porta penja un altre rètol pintat de color verd per una banda i groc per l’altra.

– El verd significa que es pot passar sense problema. El groc, que s’ha de picar abans d’entrar i tenir el meu permís per passar. D’aquesta manera, quan necessito privacitat per meditar, llegir o mirar el sostre, aviso els pares. I així no em molesten. M’agrada estar sol sovint.

*

La Kassia assenteix amb el cap i continua mirant l’habitació. A mà esquerra hi ha la porta del lavabo de l’habitació i a la dreta una arca gran i antiga, de fusta i ferro, feta una mica malbé pel pas del temps. El sostre de l’habitació fa una pendent lleugerament pronunciada que cau cap a la paret oest de la masia.

La paret guarda una gran obertura en forma de finestral que ocupa gairebé tota l’extensió de la mateixa, custodiada per sota per unes prestatgeries de baixa alçada plenes de còmics i llibres de lectura infantil i que arriben fins a l’arca.

Del gran finestral entra molta llum de manera que l’interior està perfectament il·luminat sense necessitat d’encendre cap llum. L’Helena corre les cortines que pengen d’una llarga barra de forja negra. Les cortines estan fetes a mà a base de retalls de diferents teles i cosits entre ells amb poca destresa. La Kassia es mira amb desgrat les cortines.

– Les vaig fer jo -diu el Joan molt orgullós.- Sé que estan fetes amb poca traça però va ser la meva primera creació amb la costura i les he agafat molt de carinyo -somriu.

La Kassia es mira de nou les cortines que ara veu amb uns altres ulls i torna el somriure el Joan. Quan avança per l’habitació, un cop superat el lavabo, la mateixa s’obre per la banda esquerra i deixa lloc a un immens armari que ocupa tota la llargària de la paret. Les portes de l’armari són també de fusta decapada de color rosa, a joc amb la porta d’entrada.

*

Finalment, recolzat sobre la paret del fons un capçal de forja negra a joc amb la barra de les cortines guarda formes arrodonides i sinuoses. Davant, un llit de matrimoni està ple de coixins de diferents mides, colors, textures… tots cosits maldestrament a mà.

– Els has cosit tu també? -pregunta la Kassia.
– Si, estic aprenent a cosir. El papa em talla les peces de roba i jo les cuso entre si. No se’m dóna gaire bé, ho reconec -diu el Joan traient la llengua.- Jo vaig practicant, per això tinc tants coixins -riu.

La Kassia fa una volta completa sobre si mateixa i comprova que efectivament totes les parets tenen paper pintat rosa amb grans cercles blancs de diferents mides, la qual cosa l’agrada moltíssim.

– També vaig ajudar a posar el paper pintat de les parets. Mira, aquí em vaig fer una mica d’embolic i ha quedat malament posat, però dóna un aire original, a que si? -somriu.

La Kassia mira una llarga arruga del paper que puja fins a dalt de tot, riu i assenteix.

*

– I què guardes a l’arca? -pregunta la Kassia encuriosida tornant a l’entrada de l’habitació.
– Obre-la -somriu el Joan.

La Kassia obre amb esforços l’arca i descobreix que hi ha un munt de revistes amuntegades i infinites peces Lego. Les revistes són de costura per la llar, manualitats i també guies per fer creacions Lego. A diferència de l’habitació que guarda un ordre impecable a l’interior de l’arca tot està mesclat sense cap ordre.

– És el meu gran tresor!! -diu el Joan de nou orgullós.
– Hora d’estudiar!! -la veu de l’Helena se sent des de fora de l’habitació.
– Anem! -s’anima el Joan fent saltirons cap a la porta.

La Kassia es mira una darrera vegada l’habitació i totes les coses que ha fet el Joan. S’ho mira amb admiració i enveja alhora. Ella també voldria fer aquestes coses per la seva habitació.

Després acompanya l’Helena que porta en braços el Joan, baixen les escales i es dirigeixen cap a l’estudi, que té un accés independent de la masia des del jardí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *