Les Langley – L’espia del somni

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Les Langley
  • Títol de l’entrada: 016 – L’espia del somni
  • Sinopsis: Després de la reconciliació, les Langley decideixen recuperar la sessió gamberra i passar un diumenge de pelis. Durant alguna de les pel·lícules les dues quedaran plàcidament dormides. Aleshores, la Kassia serà testimoni d’aquell somni…

***

Diumenge, 25 de febrer de 1990
Carrer Olzinelles, Sants, Barcelona

Amb la tonada de la cançó encara al cap, la Melània i la Kassia baixen al videoclub per agafar-se algunes pel·lícules i passar el dia abraçades al sofà. Les dues van agafades de la mà i somriuen felices. Se senten molt bé després de reconciliar-se, cantar i ballar plegades… I ara es disposen a fer el gamberro com Déu mana, amb una bona pila de crispetes. És la seva manera de tancar un episodi amarg que les ha privat d’estar-se juntes.

12:29 pm

Així, mentre la Kassia munta el llit, la mare cuina un parell d’hamburgueses en pa rodó. L’hamburguesa és prou consistent en tant que porta la pròpia carn, un ou, bacó, formatge, amanida i alguna patata fregida extra. A més, la resta del plat és ple de més patates fregides que encanten a la Kassia. Quan els plats són a taula, mare i filla agafen el pot de maionesa i el de ketchup i empastifen fins límits exagerats les seves hamburgueses. Total, un dia és un dia!

*

Quan ja ho tenen tot muntat, es posen al llit, es tapen amb les mantes que va fer la Melània algun hivern d’ara fa molt de temps, i mengen mentre veuen la primera pel·lícula. Així, els ulls de les dues dones brillen amb el reflex de la llum de la pantalla que projecta una pel·lícula de dibuixos que explica la història d’una sireneta… Amb cada mossegada, les cares de les dues es van omplint de més ketchup i maionesa, oli i migues del pa enganxades per tota la cara.

Per ajudar a empassar cada mos comparteixen una ampolla de cola de dos litres de la qual no quedarà gairebé ni el plàstic. En acabar amunteguen els plats i les restes en un racó i s’abracen confortablement mentre acaben de visionar la emocionant història que es presenta a la seva petita pantalla de televisió.

Quan la pel·lícula acaba, la mare fa crispetes per una legió i les fica en un sac gran que tenen per aquestes ocasions. S’acomoden de nou al sofà-llit i se les mengen mentre veuen un segon film. En algun moment de la tarda, les dues quedaran plàcidament dormides amb les restes de ketchup per les cares, les mans empastifades i un somriure ampli, abraçades com mai s’havien abraçat abans.

06:07 pm

En Joan Puig. Somriure. El seu rostre es reflexa al vidre. Records. Masia. Budisme. Iniciació. Històries. Aplaudiments. Somriure. Els ulls li brillen amb força.

Al sofà-llit la Kassia s’abraça amb la Melània mentre els somnis juguen en la seva ment.

Un conductor borratxo punxa la roda del seu vehicle a l’A2. Mancat de reflexos, gira el volant i es dirigeix a tota velocitat cap a un altre cotxe que circula al costat. A l’altre cotxe, absort en els seus pensaments, el Joan és completament aliè a l’impacte que ja és imminent.

– Joan… -murmura una Kassia inquieta en somnis.

Un crit ensordidor; i finalment, tot es fon en negre.

– Joan…

*

Temple. Vides passades. Mestra. Vides futures. Karma. Renúncia. Compassió. Mort. Bardo. Renaixement. Veus. Formes. Ombres. Llums. Compassió.

Arya Avalokiteshvara.

N’Ivan plora desconsoladament en un racó, amagat rere un sofà per tal de no ser vist o de refugiar-se. El pare de l’Ivan el colpeja amb el puny tancat fins deixar-lo inconscient. La mare riu al temps que l’assenyala; riu com embogida en un riure histèric i nerviós. Ara el pare fueteja l’infant amb el cinturó. L’infant, sense cap mena de dubte és l’Ivan, però molt més petit.

Imatge rere imatge l’Ivan és colpejat, torturat, maltractat… una vegada rera altra per un pare ara més jove ara més vell, sempre enfadat.

*

En la foscor de la nit, en una casa mig buida, la Kassia obre els ulls, un de color marró, un altre de color verd. Mira més enllà del sostre, més enllà de les tenebres. Mira un Ivan trencat que plora desconsoladament. Mira un Joan inconscient que es debat entre la vida i la mort. Mira l’ésser de quatre braços que acompanya en Joan tota l’estona.

– No és el teu moment. Desperta.

L’ésser de quatre braços té el rostre del Joan. És el Joan. Lentament es gira per mirar-la i la Kassia, espantada, es cobreix lleugerament el rostre amb la manta, abraçant-se fort a la mare. Però el Joan de quatre braços somriu. Somriu amb el somriure del Joan, aquell somriure càlid que tant l’agrada. I finalment la Kassia torna el somriure a aquella criatura estranya que té el rostre del Joan.

Després, l’ésser col·loca el seu dit índex sobre els llavis convidant-la al silenci i tot es fon en negre…

Tot és pau i silenci. Un silenci còmplice de l’espia del somni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *