40. Karma

Autoria: Ivan Lazarev

Dilluns, 9 d’abril de 1990
Flor de Puig, Hospitalet de Llobregat

Puntual, la Melània es presenta a les oficines de Flor de Puig i pregunta per l’Helena Puig. Al cap de poca estona, les dies estan reunides en una petita sala bastant acollidora. A banda d’una taula rodona amb quatre cadires, hi ha un petit servei on l’Helena prepara un parell de tes, un per cadascuna.

– A què et dediques tu exactament a Flor de Puig?
– Sóc adjunta de direcció i en particular m’encarrego de la direcció estratègica de l’organització, en especial pel que fa a la investigació de mercats i la internacionalització de Flor de Puig.

L’Helena serveix els dos tes al gust de cadascuna i amb un somriure s’apropa a la taula on és asseguda la Melània. Les dues somriuen i s’agafen les mans.

– Estàs nerviosa? -pregunta l’Helena.
– Una mica.

L’Helena es limita a somriure afablement.

10:01 am

– Has portat el teu currículum i la carta?
– Si -allarga una petita carpeta amb els documents impresos requerits.

L’Helena obre la carpeta i extreu els documents i amb molta atenció llegeix un i després l’altre. La seva cara és completament inexpressiva. Quan acaba, aixeca la mirada i torna a somriure.

– Així que has estudiat Relacions Laborals?
– Si. M’ha ajudat a orientar la meva comunicació en la feina actual.
– Veig que has imprès dos currículums. Els dos són exactament iguals amb excepció de l’etiqueta per definir-te en la teva professió. “Prostituta” o “Terapeuta sexual”. Quin currículo vols que movem?
– No volia deixar-te en evidència. Decideix tu quin creus que és més oportú.
– No em deixes en evidència amb cap dels dos. Jo no estic legitimada a decidir per tu, perquè la meva visió parteix d’un punt completament diferent al teu i està esbiaixada. Si vols una recomanació, mou aquell amb el qual et sentis més còmoda. Jo et recolzaré igual.

La Melània agafa els dos papers impresos i es mira un i després l’altre. Al cap d’una estona allarga un els dos i l’altre el doblega i el guarda a la butxaca de l’abric. L’Helena agafa el paper sense mirar-lo i l’enganxa amb la carta per davant amb un clip.

10:33 am

– Donat que vam acordar seguir el procediment habitual, t’explicaré com funcionem a Flor de Puig. Ara anirem a Recursos Humans per tal que et passin una sèrie de tests. Després et faran una entrevista i finalment hauràs de fer un role-playing seguint una simulació que tenim dissenyada. De tot plegat ens sortiran el teu perfil professional amb les competències més fortes i més febles i elaboraran un informe qualitatiu per tal de veure en quin departament i funció encaixes. Les proves t’ocuparan la resta del matí, i l’informe m’arribarà a finals de setmana, tot i que puc demanar que accelerin el procés. En quant tingui tot, et trucaré i ens mirarem els resultats juntes i decidirem aleshores on ubucar-te.

– Sembla que la feina ja sigui meva.
– Tant a les oficines com a les cadenes de producció toquem un ampli ventall de llocs de treball, així que seria molt difícil que no encaixessis enlloc. Normalment, en aquests casos les persones solen encaixar en diferents llocs de treball. Al cap i a la fi les persones no servim només per una tasca. Depèn dels teus interessos, t’encaixarà una opció o una altra. I si al final tot el procés resultés en va, miraríem altres formes. No t’amoïnis, confia en el que està per venir.

La Melània es mira reticent l’Helena.

*

– No confio gaire en la meva sort, si t’he de ser sincera.
– D’acord, doncs confia en tu -somriu l’Helena.- El teu currículum i la teva carta són molt potents. A mi m’has convençut. I abans de que diguis res, vull aclarir que no té res a veure que siguem amigues. Com comprendràs jo vull el millor per tu i també el millor per Flor de Puig.
– D’acord -accepta finalment la Melània.- Doncs comencem amb aquestes proves a veure què tenen a dir! -riu.

L’Helena s’aixeca de la cadira per acompanyar la seva amiga fins el departament de Recursos Humans i presentar-li la persona que l’atendrà. De camí xerren de forma animada sobre coses supèrflues.

– Ah! Abans que se m’oblidi, Melània! Poder estaria bé que la Kassia vingués alguns dies a casa a dinar. El Joan s’enyora les estones amb ella per les tardes.
– Ho havia pensat, però em sembla molt abusiu que dini allà cada vegada que…
– Melània, a nosaltres no ens sembla gens abusiu. Sisplau, no posis paraules que no es corresponguin. Ens estimem la Kassia com una filla. Tu i la Kassia teniu les portes obertes per quan vulgueu. No és una fórmula d’etiqueta per quedar bé. L’oferiment és sincer i desitjo que així t’arribi.

La Melània es mossega la part interior del llavi pensativa.

– Podem parlar abans d’anar a Recursos Humans en un lloc tranquil?
– És clar. Tornem a la sala on estàvem.
– Crec que és just comentar-te una cosa…

11:11 am

Quan l’Helena tanca la porta de la sala, la Melània s’apropa on és ella.

– Tinc la SIDA.
– … -l’Helena es mira atentament la Melània.- Per què creus que aquesta informació és rellevant?
– No ho és?
– No ho crec a no ser que agafis una feina on sigui fàcil fer-te sang i estiguis en contacte amb la sang d’altres persones… Crec que no és el cas a Flor de Puig.
– No et faig fàstic?

L’Helena es mira amb perplexitat la Melània. Quan encaixa la situació, en resposta l’abraça dolçament.

– Vols que et digui la veritat, Melània? T’admiro. No conec la teva vida però pel que em vas explicar no ho has tingut fàcil. Tot i així, t’has fet un lloc i estàs aixecant una criatura meravellosa tu sola. En la teva situació jo no hauria arribat enlloc. Com vols fer-me fàstic si tot el que veig en tu és increïble!

Dit això, la Melània arrenca a plorar entre els braços de la seva amiga. Ningú mai l’havia parlat així. Ni el pare. Ni la madrastra. Ni tan sols aquell home que estava per ella. Ni tampoc els altres homes que deien estimar-la mentre se la follaven. Mai no ha tingut cap amic ni cap amiga. Sempre s’ha sentit sola i invisible als ulls de la majoria. I ara, aquella dona tan sofisticada li deia que l’admirava!

*

– Gràcies, Helena -xiuxiueja entre sanglots.- Les teves paraules calen ben profund. Tu si que ets admirable. La teva senzillesa, generositat i compassió no tenen igual. T’agraeixo tot el que fas per mi.

L’Helena eixuga amb la mà les llàgrimes que cauen galta avall.

– Tot el que veus en mi ho pots veure perquè també ho tens tu. Ets una dona meravellosa, Melània, no en tinguis cap dubte -somriu l’Helena.- T’està madurant bon karma. Confia.

La Melània riu davant les últimes paraules de la seva amiga.

“Karma…”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *