Estima i odi – Jocs imaginaris

Autoria: Ivan Lazarev | Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Estima i odi
  • Títol de l’entrada: 021 – Jocs imaginaris
  • Sinopsis: Després de dinar la Kassia i el Joan decideixen jugar una estona per baixar el menjar abans de posar-se a estudiar.

***

– Crec que la millor forma d’explicar-vos la màgia d’aquells dies és a través d’una sèrie de fotografies. Així que apropeu-vos i mireu…

Fotografia primera

Sota l’arbrada del jardí de la Torre del Rellotge dos nens semblen gaudir d’un joc imaginat. El sol es filtra entre les fulles escasses dels arbres. Ell és un nen menut, prim, de cabells negres i ulls color mel; la cara plena d’un somriure permanent. Té la cama i el braç drets enguixats, però sembla fer-s’ho per jugar de forma còmoda. Ella és una nena també menuda i prima, de pell blanca amb pigues per tot arreu, cabells llargs i arrissats de color roig; sembla que no li barrufa alguna cosa.

– Recordo perfectament aquell moment, sabeu? La Kassia va demanar de jugar una estona abans de posar-nos a estudiar…

*

Dilluns, 05 de març de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

– Abans d’estudiar podem jugar una estona al jardí? -demana la Kassia.
– Mmmm… -el Joan rumia la pregunta una estona-. D’acord -diu finalment-, però només una estona que tenim molt per estudiar.
– Vale -somriu la nena.
– A què vols jugar?

La Kassia aixeca les espatlles.

– Ens podem imaginar -comença a dir en Joan- que som unes aventureres que van a la cerca d’un tresor maleït. La llegenda explica que tothom que ha intentat buscar el tresor ha mort o perdut el seny. Però nosaltres segur que serem capaces de seguir les pistes correctament i trobar el famós tresor! -la Kassia riu engrescada davant la història.
– Vale! Jo seré una maga poderosa capaç de fer els millors encanteris!
– D’acord! Doncs jo seré un brau guerrer, fort i robust, capaç de matar dracs malignes amb la meva espasa!

*

Al jardí, els dos infants comencen a jugar imaginàriament en un món ple de perills i aventures, de persones que salvar, monstres que els impediran seguir endavant, tresors menors i posades amb menjar riquíssim!

– Compte, gran maga Kassia, darrera teu tens una enorme serp que vol menjar-te!
– Oh! Li llençaré un conjur per petrificar-la i així podrem fugir!

Dit això, la Kassia fa uns moviments coreogràfics i simula que fa l’encanteri amb èxit.

– Caram! Ets una gran maga! -el Joan es queda un moment en silenci, pensatiu.- M’adono que no té cap sentit portar un guerrer amb les teves grans habilitats de maga. Elimines en un plis-plas tots els dolents. Puc canviar el meu personatge?
– Vale.
– Vull ser un aprenent de maga. I vull estar al teu servei.
– I això que vol dir? T’hauré d’ensenyar?

*

El Joan assenteix amb el cap de forma convincent. Així, la Kassia es posa darrera i comença a articular el Joan com si fos un ninot. Durant una estona la Kassia col·loca el Joan en postures ridícules, tot rient del resultat. El Joan també riu i es deixa modelar com si fos argila. Cada vegada que sent la mà de la Kassia sobre la seva roba no pot evitar somriure per les pessigolles que sent. I quan es riu, la Kassia l’increpa a que s’estigui quiet.

En un moment, la Kassia l’agafa de la mà i juga amb la postura dels dits, i el Joan es posa nerviós. De sobte, la cara de la Kassia és a un pam de la seva i li arriba la olor dels cabells que es mouen lleugerament amb el vent. Els dos es miren fixament als ulls durant una estona. Un ull marró, un ull verd. El Joan torna a empassar saliva sorollosament i quan s’adona es posa vermell. Sent la respiració de la Kassia sobre la seva pell i el seu cor batega tan fort que té la sensació que li sortirà per la boca.

Quan la Kassia ja el té col·locat, obre els braços i es separa unes passes per apreciar la seva obra d’art.

– D’acord! Ara has de repetir amb mi: “Idam Guru Ratna Mandalakam Niriatayami”.

*

Sorprès, el Joan desfà la postura davant la cara de frustració de la Kassia.

– D’on has tret això? -pregunta perplex.
– De la teva llibreta -respon la Kassia després de guardar una bona estona de silenci.
– Has agafat la meva llibreta sense el meu permís?
– Si -es mira el peu que mou d’un costat a un altre de manera compulsiva.

El Joan aixeca les celles davant la confessió. “Com a mínim és sincera”, pensa.

– I què volies trobar a la meva llibreta? -pregunta després d’un silenci.
– Res.
– Aleshores?
– Res.
– Com que res?
– Res -la Kassia es posa vermella.
– O sigui, agafes la meva llibreta i ho fas per res?
– Anem a estudiar!

La Kassia vol arrencar a córrer, però el Joan l’agafa suaument de la mà.

– No m’agrada que tafanegin la meva intimitat, no ho tornis a fer, sisplau -demana el Joan amb una veu suau i dolça.
– M’agrada molt llegir-te -i desfent-se del Joan arrenca a córrer cap a la sala d’estudi.

El Joan es queda astorat davant la seva resposta. “L’agrada llegir-me? Què vol dir això?”, es pregunta. Finalment també s’encamina cap al despatx.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *