33. I al Yang hi ha Yin

Autoria: Ivan Lazarev

Dilluns, 26 de març de 1990
CEIP Marie Curie, Sants, Barcelona

Els dies passen ràpids i l’amistat entre la Kassia, la Nuri, la Ruth i jo cada vegada és més profunda. M’hi sento en pau quan estic a l’escola, com mai m’he sentit. Sembla que han quedat enrere els dies de patiment i fins i tot gairebé els he oblidat. Pot una persona recuperar-se tan aviat de tants anys de maltractament?

El pare està contingut i des del dia que el vaig reptar no ha tornat a posar-me la mà a sobre. L’endemà van venir dues senyores que es van identificar de Serveis Socials i es van estar a casa una bona estona. Van parlar amb mi i les hi vaig explicar fil per randa totes les tortures d’un i de l’altra. Això si, ho explicava a comptagotes i deixava que fossin elles que tiressin del fil per donar l’aparença que oposava resistència a explicar-me. Davant hi eren la mare i el pare, i la mirada dels dos eren una temible combinació entre por i ràbia contingudes. Abans de parlar em mirava els pares com demanant permís. I cada vegada que confessava alguna cosa afegia un “però ells m’estimen”. Pur teatre.

Després una de les senyores van parlar amb ells mentre l’altra em va acompanyar a donar un vol pel barri mentre aprofundia en alguns detalls més escabrosos. Al pare gairebé li dóna un infart quan la dona proposà aquesta passejada, i amb molta reticència al final claudicà. I des d’aquell dia no només no em maltracten sinó que em tracten amb un mínim de dignitat. Poder els dies foscos s’han acabat?

*

Per la meva banda, a l’escola darrerament també em relaciono amb el Francesc, un noi bastant tímid que no té gaires amics, per no dir cap. Normalment juguem amb la pilota perquè ell no és massa xerraire. Ja m’està bé. I de tant en quant, la Kassia o “les noies” ens acompanyen i juguem a coses variades que se li ocorren a la Kassia. Des de que vam fer el pacte de fundar el grup d’amics, la Kassia i jo ens passem junts gairebé tots els patis, la qual cosa em fa sentir molt bé.

I ara, des de fa un parell o tres de dies, el Quim també ens acompanya sovint. Es nota que està per la Nuri perquè es posa vermell cada vegada que ella parla. Em fa molta gràcia. A banda d’això és un nen bastant divertit que se li agafa carinyo de seguida.

A la llum de tot això, sovint em descobreixo preguntant-me per què no ho he fet abans. Mirant enrere em sembla tot tan obvi i fàcil que m’hauria facilitat moltes coses. Però clar, suposo que en el moment cadascú veu el que veu i arribem on arribem.

… i al Yang hi ha Yin

Només hi ha una pega en tot això. Tot i que el Joan és a casa seva per l’accident que va patir, el sento ben present a través de la paraula de la Kassia. No hi ha dia en què no parli d’ell i desfaci en adulacions. No negaré que em posa nerviós i que alguna vegada he desitjat que es morís el malparit del Joan.

Es nota que el vol integrar en el grup i ha aconseguit que tothom es miri amb bons ulls aquell marrec. Fins i tot jo de vegades tinc ganes que torni a l’escola… Ens explica tota mena d’històries que van des de la seva excel·lent imaginació fins a la seva portentosa intel·ligència. Sembla el nen perfecte. Ho sap tot i tot ho fa fantàsticament bé. Dóna repelús!

Alguna vegada he estat temptat de posar pals a la roda en els acompliments que fa la Kassia al fantàstic Joan, però no tinc ganes d’espatllar el bon rotllo que hem creat i reprimeixo les ganes no sense esforços. Alguna vegada que la Kassia i jo hem estat sols l’he manifestat el meu interés particular en no ser amic del Joan. Ella mira de convèncer-me de quant em podria ajudar, però no entén que el vull ben lluny de mi. Quanta més distància, millor per mi.

No l’aguanto. L’odio. Em posa nerviós només el fet de pensar-lo. Amb aquell somriure dolç. Amb aquella mirada profunda i generosa. Em venen ganes de vomitar.

En fi, de moment no és aquí així que millor no pensar-ho gaire…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *