50. Final

Autoria: Ivan Lazarev
  • Capítol: Final
  • Títol de l’entrada: 055 – Final
  • Sinopsis: Última entrada d’aquesta història que, esperem, hagi estat del vostre grat.

***

Dilluns, 25 de juny de 1990
Hospital Privat, Barcelona

El dia d’avui ha estat un dia llarg per la família Puig. En un matí han passat massa coses, afortunadament totes per bé. A primera hora, el metge que portava el Joan a l’hospital l’ha donat l’alta. I al mateix temps tenien una cita amb el jutjat que està duent a terme la valoració del cas de l’Ivan davant la denúncia de maltractament físic i psicològic que han denunciat l’Helena i el Pere, en col·laboració amb l’escola. Així, en un matí culminen tots els processos que durant la setmana s’han anat movent.

El veredicte de la jutgessa durant la prèvia ha estat immediat després de valorar els testimonis i les proves aportades. Presó preventiva pel pare i la mare fins el dia del judici. Així, la resta del matí els Puig han estat fent paperassa per tal d’oferir-se com a família d’acollida per l’Ivan, en primer lloc, i per acabar de lligar aspectes amb l’advocat de la família que porta el cas, de cara al judici.

*

Mentrestant, la Melània es fa càrrec dels nens a la masia. La Kassia, l’Ivan i el Joan juguen al jardí tranquil·lament, sense masses estridències ja que el més menut encara està en recuperació. Sembla que ja s’han oblidat de tot el mal tràngol i senzillament xerren i riuen omplint d’alegria els voltants. En un moment i amb el permís de la Melània, decideixen estrenar l’estiu banyant-se a l’estany, per la banda on no hi ha els peixos. La temperatura contrasta amb l’aigua ben freda que encara no ha rebut prou raigs de sol per agafar una temperatura més agradable. Però igualment els nens la gaudeixen i es capbussen els uns als altres entre més riures.

La Melània, per la seva banda, prepara el dinar per tothom a la cuina que pateix la deixadesa de les darreres setmanes. Aprofita els temps morts per posar una mica d’ordre i ajudar la seva parella amiga. Neteja i endreça, desitjant que les manies del Pere no suposin un problema, ja que la majoria de coses no sap exactament on van.

*

Cap a les dues del migdia, els Puig arriben a casa i es troben una taula disposada al jardí, alegrement decorada. Tothom s’abraça amb tothom i finalment anuncien que l’Ivan es vindrà a viure a casa.

– Ivan! Ara serem com germans! -exclama tot alegre en Joan que fa saltironets d’alegria al voltant de l’altre.

L’alegria s’encomana a tots els presents i mentre dinen acaben d’espantar les mosques de tots aquells pensaments que els darrers dies els han aclaparat. A la poca estona dóna la sensació com si tot hagués estat un mal son i tots plegats remunten definitivament les dificultats patides. De nou, la felicitat omple cadascun dels racons de la masia, en un dia solejat i un cel completament pur, clar, transparent.

“Tant de bo els núvols es mantinguin a ratlla una bona temporada…”, pensa en Joan mirant aquell cel blau de tant en quant tallat pel vol d’algun ocell.

Entrada anterior

FI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *