Estima i odi – Estudiem!

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Estima i odi
  • Títol de l’entrada: 023 – Estudiem!
  • Sinopsis: Finalment la Kassia i el Joan es disposen a estudiar. Quina serà la sorpresa del Joan en descobrir que la lectura de la Kassia l’impedeix un estudi realment efectiu!

***

Dilluns, 05 de març de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

Quan la Kassia i el Joan arriben a l’estudi, la porta és oberta. Dintre, el Pere acaba d’organitzar l’espai per tal que els nens puguin estudiar còmodament, especialment el Joan amb la cama enguixada.

L’estudi és una sala gran presidida per un escriptori antic restaurat al mig de l’estança. Les parets estan folrades de llibres antics i nous, alguns fets força malbé. Darrera les prestatgeries en front de la porta d’entrada hi ha un petit lavabo i una sala amb material ordenat de forma escrupulosa. En tant que l’alçada fins el sostre és de quatre metres, sobre les prestatgeries de la paret oest hi ha una finestra correguda que ocupa tota la llargària de la paret i per on entra molta llum. La portalada d’accés de dos metres és completament de vidre i també deixa entrar la llum del sol, de manera que l’estança és completament il·luminada i no cal encendre cap llum per estudiar durant les primeres hores de la tarda.

– Us he posat una pissarra per tal que l’utilitzeu si la necessiteu -explica el Pere.- I he portat aquesta banqueta amb aquests coixins per tal que puguis recolzar la cama.
– Gràcies, papa! -somriu el Joan.
– Són les quatre gairebé. A les cinc us portaré berenar i descansareu una estona. Després tindreu una horeta més per acabar de fer deures i revisar les matèries. A un quart de set recollirem i acompanyarem la Kassia a casa seva. D’acord, Joan? Ah! I la porta de l’estudi sense travar per dintre. Entesos?
– Vale!

04:10 pm

El Joan agafa de la mà a la Kassia i quan entren en l’estudi, tanca la porta i la deixa sense travar. La Kassia facilita la seva agenda amb els deures curosament anotats. El Joan organitza mentalment la sessió d’estudi atenent els deures, l’horari de l’endemà i els recursos dels quals disposa.

– Val, començarem amb matemàtica que és l’assignatura més densa i hem de fer els deures per demà. Després farem socis i natus, que són més senzilles i els deures sembles més fàcils. Si ens quedés alguna cosa crec que no tindràs problema en resoldre’ls a casa teva en base al que t’hagi explicat aquí.
– D’acord -respon la Kassia.

El Joan agafa els llibres que necessita d’una de les prestatgeries de la biblioteca amb l’ajuda de la Kassia. Quan ho col·loca tot damunt la taula, fulleja un dels llibres i selecciona un problema matemàtic per plantejar-li a la Kassia.

– Llegeix en veu alta, sisplau -diu mentre es posa de peu davant la pissarra amb guix i esborrador a les mans.

La Kassia comença a llegir de forma lenta i torpe, sovint girant lletres o síl·labes. El Joan se la mira amb les celles arrufades.

– Para, para… Has entés alguna cosa, Kassia?
– No.
– Si ho llegeixes mentalment et va millor? Prova-ho…

La Kassia mira de llegir amb el dit però ràpidament el Joan s’adona que el ritme continua sent lent.

– Ho entens millor ara?
– Em costa entendre els enunciats.

*

El Joan es mira atentament la Kassia, tot rumiant alguna cosa per si mateix, mirant de reorganitzant les classes per tal d’incloure la lectura. Ell sap que llegir és clau per totes les assignatures. Quan ja ho té tot de nou organitzat, parla de nou amb la Kassia.

– Uhm… D’acord! La lectura és fonamental per estudiar. Si et costa llegir, ens hi posarem fins que sàpigues llegir bé. És qüestió de pràctica, val? Tu no t’amoïnis! Establim una bona base i veuràs com després totes les assignatures et resulten més fàcils.
– D’acord… -diu la Kassia entristida i avergonyida a parts iguals.
– Kassia… no t’ha de fer vergonya. N’aprendràs. Ets una nena molt intel·ligent -la Kassia somriu tímidament.- Farem matemàtica com tenia pensat i després farem una estona de lectura abans de fer la meditació amb els pares. A veure si després em dóna temps a explicar-te socis i natus. Ara llegiré jo l’enunciat i vull que tu m’escoltis molt atentament.
– D’acord.

*

Abans de llegir el problema, el Joan explica el mètode que seguiran per resoldre’l. Explica cada pas utilitzant paraules mnemotècniques que ajudin la Kassia a recordar-se.

Després llegeix en veu alta l’enunciat del problema matemàtic i demana la Kassia que apunti les dades rellevants a la pissarra seguint el mètode. Torna a llegir l’enunciat i la Kassia corregeix algunes errades. Després demana la Kassia que resolgui l’exercici. Allà on veu que la Kassia es bloqueja el Joan explica els conceptes relatius de manera senzilla i amena, amb històries fantasioses que fan riure la nena. Quan la Kassia torna a provar de resoldre avança una mica més fins el següent bloqueig.

Poc a poc el Joan ajuda la Kassia a avançar en la comprensió de conceptes i a trobar formes per resoldre els problemes. Sense adonar-se es fan les cinc, però han aconseguit resoldre tots els exercicis de deures relatius a la matemàtica, la qual cosa posa molt contenta la Kassia.

05:00 pm

Puntualment l’Helena i el Pere entren a l’estudi amb el berenar per tots quatre.

– Hora de fer un descans -explica l’Helena allargant un plat a la Kassia.
– Vinga, boniques, anem a relaxar el caparronet! -afegeix el Pere mentre seu al terra amb les cames creuades.
– T’ha dit bonica! -riu la Kassia mirant el Joan.
– Sóc bonica com tu! -diu el Joan traient ferro a l’assumpte.
– A berenar!! -crida el Pere tot emocionat.

La Kassia se sent molt contenta i agafa el seu plat amb berenar que ha portat l’Helena. Treu el tovalló que tapa el contingut i descobreix un bon tros de pa de pessic casolà amb unes unces de xocolata.

– Alaaaaaa!! Què bo!! -riu contenta.
– Caram, Kassia, se’t veu molt contenta avui.
– Si -somriu àmpliament la Kassia.- M’està agradant molt estar aquí. Moltes gràcies per tot.
– De res, Kassia -responen a l’uníson l’Helena i el Pere.

En l’estona que berenen els quatre parlen animadament. De tant en quant l’Helena refrena les ànsies de la Kassia a l’hora de menjar. I quan acaben de berenar, els nens es posen amb la recta final de l’estudi. Abans, però, demana els pares que li baixin el seu conte preferit de quan era més petit.

5:30 pm

Mentre organitza el material de socials i naturals, la mare torna a entrar amb el llibre sol·licitat. I el Joan li fa entrega solemne a la Kassia tot parlant de la següent manera.

– Aquest era el meu conte preferit de fa uns anys. M’agradarà molt que me’l llegeixis.
– “El-mi-te-de-en-Na-r-cís” -llegeix la Kassia de manera lenta.- “El mite d’en Narcís” -repeteix en veu alta.
– Molt bé! -somriu el Joan.

La mare observa com llegeix la nena de manera molt atenta. Es queda pensativa. Quan els nens se la miren, somriu i marxa de l’estudi per deixar-los espai.

L’estona passa entre paràgraf i paràgraf, síl·laba a síl·laba. Sovint la Kassia ha d’autocorregir-se, però agraeix la paciència del Joan que només observa atentament com va fent la nena. De tant en quant, el Joan es despista amb la olor de la Kassia o es descobreix mirant-la embadalit. I quan passa mira de tornar a concentrar-se en la lectura, no sense gran esforç. De tant en quan la Kassia el mira i ell somriu.

*

– Segueix, ho estàs fent molt bé.
– Però si m’equivoco tota l’estona! -es queixa la Kassia.
– Però cada vegada t’equivoques menys, no t’has fixat?
– Uhm? No…
– Kassia, tu no et quedis només amb l’objectiu. La meta és que acabis llegint bé, però mira d’apreciar els avenços que vas fent. Això et farà sentir millor i t’ajudarà a llegir encara millor. Entesos?
– I com ho faig per veure que milloro?
– Se m’acut un experiment. Tu vas llegint, i jo cada 8 minuts, dedico un a marcar les errades que fas. Una errada, un palet. Veuràs com quan arribi l’hora de marxar faràs menys errades que ara. Vols que ho fem així?
– D’acord.

La Kassia torna a llegir i el Joan marca en un paper l’hora exacta i les errades que fa la Kassia durant un minut. Quan passen 7 més, torna. I així dues vegades més, fins que el rellotge marca les sis. Amb la indicació del Joan, la Kassia para de llegir i el nen l’ensenya el paper.

*

– Alaaaaa!! Quantes errades!! -ploriqueja la Kassia.
– És el primer dia, no t’espantis. Veuràs com entrenant vas millorant. L’important ara, què és?
– Que m’adoni dels meus avenços!
– Ho veus com ets molt llesta? -somriu el Joan.- Fixa’t. Mira com baixa el nombre d’errades progressivament.
– És cert!! -la Kassia es posa molt contenta i comença a córrer cridant al voltant de la taula.

El Joan riu. Després agafa el llibre de socials i explica la lliçó a la Kassia, de nou amb històries fantasioses que es va inventant per tal de que se li quedi més gravat. Quan acaba, llegeix el primer exercici i demana que la Kassia el resolgui en veu alta. Fetes les correccions pertinents, fa el mateix amb el segon exercici. Després, explica la lliçó de naturals, però el temps se’ls tira a sobre i ja no dóna temps a resoldre cap dels exercicis. Els pares han tornat a entrar en l’estudi per avisar que han de portar la Kassia a casa seva.

06:31 pm

– Puc anar? -demana el Joan.

Quan es mira el pare s’hi fixa que té la cara pensativa al temps que es mira el full on el Joan ha marcat les errades lectores de la Kassia.

– Puc anar? -torna a repetir.

Al final els tres acompanyen la Kassia a casa, el Joan als braços del Pere, la Kassia entre l’Helena i el Pere, agafada de la mà d’ella. La Kassia dibuixa un somriure ampli durant tot el camí que fa les delícies del cor del Joan. Durant el tros fins a casa de la nena, no pot evitar mirar-se-la tota l’estona.

És tan bonica…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *