05. Estimació

Autoria: Ivan Lazarev

Dissabte, 24 de febrer de 1990
Temple budista, Sant Salvador de Guardiola

Quan l’Helena i el Pere obren els ulls el Joan ja està ben despert, dutxat i entretingut en la realització del seu propi mala mirant de seguir les indicacions que un monjo li va donar anit abans de retirar-se a descansar.

– Bon dia, mami i papi! Com esteu?, heu descansat? -demana deixant el mala sobre el seu llit amb molt de compte per no desfer-lo i saltant al llit dels seus pares.

L’Helena i el Pere es fan cadascú a un costat per fer lloc al menut que es col·loca enmig. En primer lloc es mira la seva mare que acaricia els seus cabells al temps que li dóna un petó dolç a la galta. Després es mira el seu pare que acomoda el braç sota el seu coll perquè estigui més còmode i deixa anar la seva mà per la pell de la panxa sota la samarreta, provocant pessigolles que fan riure el Joan.

07:09 am

– Com has dormit tu, amor? -pregunta l’Helena.
– Genial. En realitat em vaig quedar dormit pensant en el contingut de la sessió d’ahir al vespre. Em va agradar molt.
– Si, ja ens ho vas dir. M’alegro que aquestes sessions sempre et resultin tan inspiradores.
– M’agrada molt venir al temple, m’hi sento molt a gust!

Mare i pare es miren la criatura amb estima i somriuen davant els seus comentaris. Sempre se’l veu tan viu… 

– I ja estàs fent el teu mala? -torna a preguntar la mare.
– Si!! No vegis com m’ha costat fer el nus del principi!! Les calaveres queien tota l’estona perquè sempre era massa petit -riu el Joan.
– Però ho has aconseguit -recorda la mare.
– Crec que n’he arribat a fer set nusos per tal que la calavera no caigués. Té el forat molt gran… Set nusos!!! -el Joan obre els ulls per emfatitzar l’exageració del fet.
– Set són molts, certament.
– I ja t’has dutxat i tot? -pregunta ara el Pere.
– Si, així no us destorbo per quan us lleveu. No sabia si voldríeu dutxar-vos…
– Com ens cuides, eh, Petit Joan?
– Us estimo molt, com no us he de cuidar! -respon ràpidament el nen.

Quan l’Helena agafa el seu rellotge de pulsera per consultar l’hora, s’adona que el temps passa i les oracions del matí són a punt de començar.

– Hauríem d’espavilar si volen arribar a les oracions del matí -diu.

*

– Puc anar a les postracions i esperar-vos al temple? -demana en Joan.- Comencen ara!
– Clar… -respon l’Helena.- Ens veiem a les vuit per fer les oracions.
– D’acord! -crida el Joan llevant-se del llit i saltant al buit.
– Ai, senyor! -fa l’Helena portant-se les mans al front.- Un dia d’aquests se’ns obrirà el cap.
– Però mira que n’ets d’exagerada, mami, si està tot controlat! -crida el Joan sortint ja per la porta i corrents cap el temple totalment descalç.

El Pere es mira l’escena amb el somriure posat i quan s’assegura que el Joan ja no és present, besa dolçament la seva dona amb un bes que és tota una declaració d’intencions sense cap mena de dubte.

– Vaja… tu també tens ganes de fer postracions?
– Però d’un altre tipus… per què no?
– Perquè el teu fill ens espera en trenta… -consulta el rellotge- tres minuts.
– D’acord… em conformo amb una dutxa a dos.

El Pere mira fixament els ulls de l’Helena al temps que acaricia la seva carona amb tota la suavitat i dolçor que arreplega.

– Ets la dona més meravellosa del món sencer…
Zalamero!
– I amb els llavis més temptadors… Torna a dir “zalamero” d’aquesta manera tan sensual que sempre utilitzes.
Zalamero

Ara és l’Helena que besa el seu marit tornant-li un petó igualment tendre i passional.

07:30 am

Mentrestant, el Joan arriba al temple just quan comencen les postracions. Col·locant-se en el primer lloc que troba buit i des d’on té una bona visió de la mestra, imita els seus moviments. Les postracions duren 20 minuts i acaben amb un text que llegeix un voluntari per dedicar els mèrits. Quan resten cinc minuts per les vuit tot queda en silenci amb excepció dels voluntaris que preparen les eines per fer les oracions. És en aquest moment que els pares entren al temple i seuen prop del seu fill esperant l’inici de les mateixes.

Quan els mira, el Joan s’adona ràpidament que han tingut sexe. Sempre que en tenen somriuen d’aquella manera especial, aquell somriure que tothom posa quan està satisfet amb el resultat… Li fa gràcia que els seus pares es pensin que encara és menut perquè se li desperti la pròpia sexualitat, però en realitat durant aquest curs ja s’ha tocat vàries vegades. Les sensacions sempre són planyents i entén la cara de satisfacció dels pares. “Com serà tenir sexe amb la Kassia?”, es pregunta per si mateix.

Independentment de si els pares són conscients o no que el Joan ja juga a masturbar-se, el tema sexual sempre s’ha plantejat de forma oberta a casa. Fa temps d’aquell dia que els tres es van seure i el van explicar “quatre coses importants”. Les quatre coses es van convertir en moltes més, però fonamentalment giraven entorn de l’auto-protecció i el respecte. El tema del respecte sempre és fonamental en qualsevol conversa mínimament seriosa i un valor molt arrelat en la família, la qual cosa el Joan valora de forma positiva.

*

– Sense respecte podrien passar coses com les de l’Ivan… No crec que se senti respectat pels seus pares, la veritat.

El Joan parla per si mateix, ensimismat en els seus pensaments.

– Tot bé, amor? -demana la mare en sentir parlar el seu fill sobre el respecte.
– Si, mami! Estava pensant que sóc molt afortunat de tenir-vos com a mare i com a pare.
– Caram! Nosaltres sí que som afortunats que el nostre fill ens regali tantes mostres d’afecte! Com t’estimo, amor! -diu la mare abraçant efusivament el seu nen.
– Ja ho pots ben dir -apuntilla el Pere al temps que remena tots els cabells del Joan.

Quan passa un minut de les vuit, finalment arrenquen les oracions i el temple s’omple de música instrumental primer i de veus gregorianes després. Així, la família Puig acompanya les oracions amb els ulls tancats amb plena devoció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *