Estima i odi – Estima

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Estima i odi
  • Títol de l’entrada: 020 – Estima
  • Sinopsis: Avui és un dia molt especial perquè la Kassia vindrà a dinar i passar la tarda junts per estudiar. Com viurà en Joan els últims moments abans de l’arribada de la Kassia?

***

Dilluns, 05 de març de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

Avui és el gran dia.

6:00 am

El despertador sona puntual però fa estona que el Joan és despert. Des de l’accident les coses van a millor i en Joan està content de la seva bona fortuna. Tot això ho contempla fent meditació estirat al seu llit. S’ha despertat ben d’hora emocionat perquè avui veurà a la Kassia. De fet, gairebé no ha clocat l’ull pensant-hi al respecte, però se sent descansat i animat. A més, tot i el batibull d’emocions dintre seu es pot concentrar en la meditació, la qual cosa el satisfà enormement.

Quan el despertador sona, de seguida sent moviment en l’habitació dels pares. Petons, somriures, carícies. No ho veu, però sap perfectament l’estima que senten la mare i el pare respecte l’altre. Els ha vist despertar-se moltes vegades i estimar-se des del primer minut, la qual cosa el fa sentir bé. Amb els pares se sent segur, tant per com es cuiden entre ells com per com el cuiden a ell.

8:45 am

La rutina a casa dels Puig es manté intacta tot i que el Joan no va a classes i l’Helena s’ha agafat mig vacances a la feina. Així, s’han aixecat, saludat, meditat i dutxat. L’única diferència és que els desdejuns s’allarguen una bona estona més, ja que el Pere aprofita per provar noves receptes culinàries.

Una vegada enllestits, el Joan i el Pere baixen a la sala d’estudi i ho disposen tot per tal que el petit no quedi massa endarrerit en les matèries de l’escola. Durant la resta del matí, avancen en els continguts de cada assignatura, ampliant informació amb els llibres que disposen a la biblioteca familiar. Quan no tenen llibres de referència, el Pere s’apunta en un paper la qüestió o el dubte per anar a la biblioteca a buscar llibres que els puguin ajudar. L’endemà, amb la nova informació miren de resoldre els dubtes que han quedat pendents. Així, van bastint uns coneixements sòlids que permetin el Joan seguir una rutina i un ritme encara que no pugui anar a classe.

Mentrestant, l’Helena revisa temes pendents de la feina o supervisa que tot estigui en ordre. Amb una bona tassa de te fumejant encara, disposa l’ordinador a la taula del menjador i reprèn el contacte amb les seves funcions a Flor de Puig. L’apassiona la seva feina i té objectius elevats per ella mateixa, així que sovint se la veu somriure àmpliament quan arriba el moment de posar-s’hi.

12:07 pm

Al migdia el Pere irromp en la masia per començar a preparar el dinar. En complet silenci s’apropa a l’Helena i l’embolcalla en una càlida abraçada al temps que petoneja la seva galta. Ella somriu, però poques vegades aparta els ulls de la pantalla del seu ordinador personal. Això si, el somriure sempre és honest.

Després de disset anys, en Pere continua sentint-se molt afortunat d’estar casat amb la dona més meravellosa del món. És una dona apassionada, radicalment diferent a la immensa majoria de dones. Exigent amb si mateixa, amb propòsits elevats, valenta… L’ha vist créixer i desenvolupar-se en un món relegat als homes amb soltura i paciència. Mai s’ha acovardit davant els comentaris dels seus semblants i, al contrari, ha anat construint un estil propi de lideratge que, n’està convençut, la impulsarà fins asumir la direcció de la seu central de Flor de Puig a Barcelona.

*

Per altra banda, ell ha quedat relegat a les cures de la llar i del seu fill, cosa que l’agrada molt. En Pere mai s’ha sentit preparat per participar d’un món laboral que el sembla alienant i devastador. Així que quan el matrimoni es va anar configurant d’aquesta manera, se sentí visiblement alleugerit d’haver-se de quedar a casa cuidant de tot. De sempre l’ha agradat cuinar i tenir-ho tot net i en ordre, fins a límits que rocen l’obsessió. Però la seva gran passió és en Joan, amb qui té una relació profundament estreta, molt més enllà d’una relació paterno-filial.

En Pere sent profunda admiració pel Joan. De sempre l’ha meravellat la inclinació natural del petit per estimar els altres. En el seu interior alberga la convicció que el Joan hauria estat igual de madur, pausat, responsable, compassiu i generós si no hagués rebut ensenyances budistes. Només cal mirar-lo als ulls per adonar-se que és un nen creuat essencialment per l’amor cap els altres. I això en els temps que corren l’admira en Pere.

Ell ha vist créixer i desenvolupar-se el seu fill. I tot i ser un infant encara curt d’edat, sempre l’ha vist com una persona completa. Així, el Pere es delecta tant amb els moments en què en Joan mostra la seva innocència encara intacta com amb els moments en què en Joan fa gala de la seva responsabilitat serena davant de tot. L’admira. Senzillament això.

13:37 pm

Quan el Pere l’avisa, l’Helena comença a recollir les seves coses i a deixar lliure la taula per tal que el seu marit pugui parar-la. Avui tenen una convidada a dinar i és a punt d’arribar.

En quant es va assabentar que el Joan estava accidentat i no podia assistir a classes, la Melània va trucar per oferir que la Kassia portés els deures que s’havien de fer el Joan. Aprofitant l’ocasió i sabedor que el Joan està per la Kassia, el Pere va oferir que la nena vingués a dinar aquests dies i després estudiessin junts. La Melània es va mostrar reticent a deixar la nena a dinar cada dia, però finalment va acceptar en veient la insistència del Pere.

Evidentment, la notícia va agradar en Joan que porta des d’ahir endreçant l’habitació (més) i l’estudi, preparant-ho tot per tal que la Kassia pugui estar-se a gust. Per suposat, el menut ha posat una sèrie de condicions als pares, com ara que no poden interrompre en l’estudi sense picar (pel bé de la concentració, no pas per cap altre motiu), o que no poden deixar-lo en evidència sota cap concepte mentre dinen.

– Ah! I recordeu comportar-vos correctament, eh? Res de miradetes i carícies pujades de to! Que us conec, pocavergonyes! -ha estat la cloenda de les seves exigències.

En veient-lo, qualsevol podria dir que la cama i el braç ja estan curats per la soltura com es mou d’una banda a una altra fent saltironets i ingeniant-se-les per agafar les coses amb l’ajut de la mà bona, la boca i el que calgui.

13:52 pm

Quan la taula ja és a punt i fa goig al criteri del Pere, piquen a la porta de fora. Just en aquest moment el Joan es queda congelat en un rictus de ple nerviosisme. A la fi veurà a la Kassia després de tants dies!

És el Pere que s’avança per obrir mentre l’Helena agafa el Joan per sortir al jardí i rebre en condicions a la Kassia. El cor del Joan batega fort fins el punt que la pròpia Helena el sent. I ella riu per sota el nas davant un Joan completament alié a cap altra cosa que no sigui la porta de la tanca, per on ha d’entrar la Kassia.

Avui s’ha posat especialment guapo amb un pijama nou que just estrena. Coincidències de la vida! Ha perfumat l’habitació amb espelmes aromàtiques de vainilla i ha deixat uns quants bombons sobre l’escriptori per quan vagin a estudiar. Ara només té el dubte si a la Kassia l’agraden els bombons. Encara que ben mirat, a qui no agrada un dolç!

Des de que han picat al timbre el temps ha tingut la gosadia de passar ben lent. Extremadament lent. Els segons que el separen de la Kassia pasen lànguids, agònics… I excepte el seu cor que cada vegada batega més fort, tot sembla haver-se aturat. Per què el Pere va tan lent cap a la tanca?

13:53 pm

Quan finalment la porta de la tanca s’obre fent el seu grinyol habitual, un peu es deixa veure. Al peu li segueix una cama coberta per un mitjó baix i després nua fins la faldilla texana.

– Em baixes, mama? -demana el Joan empassant saliva.

A l’ordre, l’Helena deixa el Joan al terra que se sosté fent alguns equilibris, dempeus davant la tanca. La porta es continua obrint i finalment els cabells ondulats de la Kassia, característicament roigs, es deixen veure en l’obertura que cada vegada s’eixampla més. Cada cabell està perfectament posat a lloc, a diferència del desordre habitual.

Finalment, quan la porta és completament oberta, una Kassia somrient llueix dreta mirant-s’ho tot amb extrema curiositat. Quan la mirada de la nena es posa sobre els ulls del Joan, els dos es miren alegres amb les galtes envermellides per la vergonya del moment. Tot desapareix entorn seu. Ja no hi jardí, ni Helena ni Pere. Tampoc hi ha la masia, ni el terra ni el cel. La ciutat de Barcelona ha estat engolida pel moment. I fins i tot els cossos desapareixen en el no-res. Tot el moment concentrat en una mirada compartida; una mirada tendra, càlida, dolça.

Els ulls del Joan, de color mel, brillen amb una intensitat profunda. Els ulls de la Kassia, un de color marró i l’altre de color verd, també brillen.

*

– Passes, Kassia? -una veu trenca el moment.

Sorpresa, la nena mira a munt i es troba el Pere. Ja el coneix de veure’l quan va a buscar en Joan. I divendres passat van anar junts un tros del camí. Li cau bé aquest senyor i el troba guapo. No tant com el Joan, però és guapo, si. Faria molt bona parella amb la mare, sense dubte.

Darrera el Joan hi ha una senyora que reconeix com la mare del Joan. La reconeix de veure-la cada matí quan s’acomiada del seu fill a la porta de la tanca de l’escola. És una dona realment preciosa, amb molt bon gust, com la mare. Segur que serien bones amigues si es coneguessin.

Quan els seus pensaments s’esgoten, la Kassia somriu de nou.

– Hola! Sóc la Kassia! -riu al temps que passa dins el jardí.

El Joan té un somriure gegant que l’ocupa tot el rostre. No es pot estar de mirar atentament cada moviment de la nena. “Qué bonica és, mare meva!!”, pensa per si mateix. “I com somriu!”.

– Hola, Kassia! -diu en Joan quan la nena s’apropa a ell per saludar-lo.

En Joan fa un saltironet per apropar-se més i dóna un petó en la galta a la Kassia. La Kassia riu vergonyosa amb la mirada clavada al terra.

– M’alegro molt que estiguis aquí, Kassia. Vols veure l’estanc de peixos?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *