46. Dubtes

Autoria: Ivan Lazarev

Dissabte, 26 de maig de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

Poc passades les onze del matí les Langley es presenten a casa dels Puig. Aprofitant que ja comença a instal·lar-se el bon temps, han decidit passar el dia tots plegats al jardí de la Torre del Rellotge. En el dia a dia durant gran part de l’any el menú a casa dels Puig és vegetarià, una filosofia de vida que va introduir en Pere de manera subtil a partir d’encarregar-se de la cuina. No obstant això, molt de tant en quant l’Helena es permet menjar carn, aprofitant alguna celebració significativa o amb algun motiu més social on hi hagi comensals omnívors, com és el cas.

08:05 am

Així, de bon matí el Pere ha tret la barbacoa, l’ha netejada i ha començat amb els preparatius per fer les verdures, les patates i la carn. Ja dies abans, ha estat ell l’encarregat de buscar i seleccionar carns de granges respectuoses amb els animals, per generar com a mínim un menor impacte en aquesta concessió. Tot i que a ell no li fa massa el pes aquest “exercici de desconscienciació”, encara amb igual il·lusió la preparació de tot plegat.

– Què, papa, assumint la derrota d’avui? -comenta en Joan amb un to relativament socarró.
– No m’agrada, ja ho sabeu, però no seré jo qui iniciï una discussió al respecte. Al cap i a la fi, la resta de l’any m’aguanteu molt bé els menús que us preparo. És, per tant, una derrota poc simbòlica, petit Joan.
– M’encanta com li dónes la volta a tot per tal d’estar-te en pau. Doncs surto a donar-te una bona notícia.
– Digues, amor.
– Després de pensar-ho molt, en aquesta ocasió no acompanyaré la mare i et faré costat. Reconec que em ve molt de gust tastar la graellada de carn, però així aprofitaré per treballar la renúncia.

*

En Pere deixa de faenar i es gira per mirar-se el seu fill.

– La Kassia en menjarà.
– I? Que estigui sortint amb ella no vol dir que hagi de fer tot el que ella fa, no?
– I a banda de treballar la renúncia, que entenc que és un guany col·lateral (i molt virtuós), què t’ha dut a prendre aquesta decisió?

– L’altre dia a casa de la Kassia la mare estava fent zapping i es va colar un documental que anava sobre el tema. Quan ho vaig sentir li vaig demanar que el deixés. Pobre, hauries d’haver vist la seva cara de frustració! -riu en Joan.- El cas és que van sortir unes imatges de com tracten els animals a les granges i com es fa la matança i… Em va semblar horrible! Després, parlaven de la relació entre les granges de cultiu ramader i el canvi climàtic i em va semblar encara més terrible. I tot plegat em va recordar les ensenyances de Buda. La contaminació forma part de samsara*, però com estem enganyats al respecte, tot allò que fem no fa sinó que perpetuar i agreujar la situació. Estem generant les causes de possibles pandèmies en un futur, per exemple.

Notes:

* El samsara és un concepte que refereix la ciclicitat de l’existència lligada a la mort, el renaixement i el patiment. El seu origen és la ignorància de la realitat i es construeix com un laberint o casa dels miralls o castell d’il·lusions del qual hem de despertar.

En Pere es mira perplex el seu fill. Mentalment comprova que efectivament continua tenint deu anys, encara que ja li queda poc pels onze.

*

– D’on has sortit tu? -pregunta finalment en to humorístic.
– Què?
– No, no… Si la teva explicació és de matrícula d’honor. Jo no ho podria haver dit millor. M’agrada que reflexionis aquestes coses i que extreguis les teves pròpies conclusions. Dit això, he d’informar-te que aquesta carn ve d’una granja respectuosa amb els animals. És una granja petita de casa nostra, aquí a Catalunya. Els pets d’aquestes pastures no afavoreixen l’efecte hivernacle i resta fora d’aquest exemple samsàric (que, tot sigui dit de pas, m’ha semblat d’allò més interessant, per cert). Què me’n dius d’això, petit Joan?

En Joan arrufa les celles confós per la resposta del seu pare.

– Matar un animal atempta contra un dels vots del Patrimoksha. És tortura animal, encara que en vida cuidin l’animal com un rei! Per què em vols fer canviar d’opinió, papa?
– … -el Pere riu davant la sortida del seu fill.- No et vull fer canviar d’opinió, petit Joan, només valoro si les teves idees estan ben subjectes a la teva ment. No m’agradaria que prenguessis aquesta decisió per cap altre motiu que un que sigui honest i coherent amb la vida que tu vols construir. Els teus valors són teus, i no una còpia dels valors d’altres persones.

*

– Creus que t’estic imitant?
– No, a la llum de les teves respostes. I ara ja m’ha quedat ben clar.
– Oh! Dubtaves de mi!

El Pere agafa el Joan i se l’apropa per abraçar-lo. El petit es fa el resistent tot enfurrunyat, però al final s’arropa a les faldes del seu pare.

– Jo no dubto de tu, petit Joan. Dubto de les ments enganyoses que totes tenim. M’alegra comprovar que aquesta vegada no t’estàs deixant portar per una d’aquestes… Cada dia et superes més! Què n’estic d’orgullós! -diu ara el Pere alçant el seu fill en braços.

– Tu mai mai mai menges carn?
– Fa molts anys que no em menjo.
– I no ho enyores?
– No. Hi ha alternatives veganes que em resulten més satisfactòries inclús al paladar.
– Cada menú teu és una mostra d’això!
– Gràcies! I ara, m’ajudes a preparar-ho tot?

El Joan assenteix efusivament i baixa dels braços del seu pare. Obedient, va fent les tasques que el Pere li va encomanant. I mica en mica, s’apropen les onze, hora pactada per tal que les Langley vinguin a casa. Quan queda un quart d’hora el Joan es dirigeix a la seva habitació per rentar-se, vestir-se i posar-se guapo per la Kassia. Han passat setmanes des de que van començar a sortir, però ell continua posant-se nerviós cada vegada que es troben.

Així, poc passades les onze del matí les Langley es presenten a casa dels Puig.

11:10 am

– Hola, Melània! Quina alegria tornar-te a veure -exclama en Joan amb un somriure generós.
– Jo també m’alegro molt de tornar-te a veure, Joan -respon la Melània mirant de correspondre l’efusivitat del menut.

Quan les Langley entren al jardí, en Joan fa un pas endavant per agafar de les mans la Kassia i amb la vergonya reflexada al rostre petoneja la galta diverses vegades. La Kassia riu per les pessigolles i després s’hi llença a petonejar suaument els llavis del Joan. Els dos es queden amorrats uns segons davant d’una Melània que es mira l’Helena i el Pere amb relativa perplexitat. Els adults fan un gest inquiets però finalment decideixen deixar-los fer. Tampoc té res de dolent donar-se un petó, al cap i a la fi.

– Caram. Si que comencen d’hora avui en dia, no? -xiuxiueja la Melània quan tots tres s’aparten dels nens.
– Jo a aquestes edats només pensava en cromos… -confessa en Pere.

Els tres riuen davant la situació i intercanvien comentaris sobre els canvis generacionals.

– Ens haurem d’adaptar als nous temps -conclou finalment l’Helena.

La Melània i el Pere assenteixen a la vegada, conformes amb la conclusió.

– Ja sé que no és de bona educació portar menjar si no s’ha demanat explícitament, però em venia de gust portar uns pastissets que vaig fer ahir i m’he permès la llibertat de saltar-me el protocol.
– Anda, Melània! Deixa’t de protocols! Benvinguts siguin aquests pastissets! -exclama en Pere francament agraït.- Dóna-me’ls que els portaré a la nevera perquè no es facin malbé fins l’hora de dinar. Voleu alguna cosa per beure? En aquella taula he disposat beuratge i pica-pica per anar fent boca. No us talleu i comenceu sense mi. Torno en una estona.
– Gràcies, amor -l’Helena petoneja la galta d’un Pere que acull el gest amb molta satisfacció.

*

– I bé, Melània, puc preguntar-te com vas a Flor de Puig? T’estàs adaptant? Qualsevol cosa que necessitis no dubtis en demanar-me-la, sisplau.
– La veritat és que de moment m’estic adaptant molt bé. La formació que em vas fer les primeres setmanes m’ha ajudat molt a ubicar-me i comprendre ràpidament els valors i la personalitat de l’organització. Ara estic revisant la feina que s’ha fet al llarg del temps, mirant de detectar coses a millorar i implementant aspectes que no s’han contemplat, bé sigui perquè les coses han canviat, bé sigui perquè es van descuidar. És una feina feixuga però molt engrescadora. Feia temps que no gaudia tant fent coses per mi.
– M’alegro que sigui així, quina alegria!

Durant una bona estona, la Melània i l’Helena intercanvien anècdotes i qüestions de la feina. Durant tot aquest temps l’amistat entre les dues s’ha refermat i han construït una relació íntima basada en la confiança mútua, càlida i propera. Les mostres d’afecte entre les dues es fan evidents cada poca estona i així s’acaricien, s’agafen de la mà o s’abracen de manera continuada, amb total naturalitat.

Mentrestant, la Kassia i el Joan juguen animadament vora l’estany, fent corredisses i omplint de riures l’ambient. El dia soleja de forma ferma i la temperatura és càlida, la qual cosa convida a començar a alleugerar la roba. Per fi ha arribat l’estiu, després d’un hivern que s’ha allargat més del necessari.

12:19 pm

La Melània i l’Helena xerren de forma alegre confortablement assegudes en unes gandules. Mig estirades, comparteixen ara inquietuds sobre els nens. I quan el Pere arriba, la Melània aprofita per treure un tema que la té preocupada des d’inici de setmana.

– Escolteu… volia parlar amb vosaltres sobre una qüestió que m’amoïna. Volia que també estigués el Pere per parlar-ne els tres al respecte.
– Digues -demana en Pere interessat.
– La Kassia m’ha explicat que en Joan té sentiments per un tal Ivan. Pel que sé d’aquest Ivan no sembla que sigui un nen precisament modèlic.
– Sí, estem al tanto. En Joan també ens ho ha explicat. Pel que es veu el nen pateix maltractament físic i psicològic a casa. Pobre criatura…
– Esteu també al corrent que assetjava el vostre Joan?

– És un tema que hem estat treballant aquesta setmana. A l’inici en Joan era reticent a admetre-ho, però finalment va confessar tot el que havia passat entre l’Ivan i ell. Després ens va explicar que la seva voluntat era ajudar-lo i ens va demanar que li deixéssim espai per fer les coses a la seva manera.
– I què li vau dir?
– Nosaltres confiem plenament en la capacitat de comprensió i gestió del Joan. És un nen mogut per la compassió i la capacitat resilient. Així que si ens demana espai li deixem. Sap que pot comptar amb nosaltres si les coses es posen difícils o si li cal ajuda en algun moment. Per nosaltres és molt important la seva autonomia, encara que ens fa patir de valent el fet de deixar-lo fer tot sol. Però això ja és un problema nostre…

La Melània escolta amb atenció el que el Pere explica.

*

– Veritablement, l’autonomia és important, encara que jo no sé si seria tan valenta si es tractés de la Kassia. Uhm… respecte l’altre tema…
– Quin és l’altre tema? -demana l’Helena.
– La Kassia m’ha explicat que el Joan vol sortir amb els dos.
– Ahà…
– No em sembla bé i m’agradaria que uníssim esforços per tal de reconduir la situació.
– Per què no et sembla bé?
– Bé, la Kassia no és un segon plat.
– Veient-los jugar, a mi no em sembla que el Joan tracti la Kassia com un segon plat.
– No, clar. Ara no hi és l’Ivan, però… No em sembla bé que s’accepti tan a la lleugera aquesta forma de relacionar-se. Això pot portar a confusió i fer creure en Joan que pot utilitzar les persones a la seva voluntat.

L’Helena es mira fixament la Melània.

– Per què creus que el Joan està utilitzant les persones a la seva voluntat? -pregunta finalment.
– Bé, si ningú li posa límits no es comprometrà amb ningú.
– Per què creus que el Joan no està compromès amb la Kassia i l’Ivan?
– Helena, no és que ho cregui jo. És com funciona el món.
– Com funciona el món?

La Melània es mira la seva amiga amb sorpresa.

– Vols dir que les relacions de parella garanteixen que les parts es comprometin amb la relació o amb l’altre? -insisteix l’Helena.
– Bé, no… però…
– Nosaltres hem educat el Joan en el respecte a l’altre per sobre de tot, inclús de si mateix. No hi ha cap justificació per faltar el respecte ningú. I considerem que el Joan ha entès i interioritzat aquest valor per sobre de les expectatives inclús que poguéssim tenir. En Joan és una persona respectuosa, sensible i compassiva amb tothom, i això inclou la Kassia i l’Ivan.

*

– No tinc cap mena de dubte, i només cal mirar-lo per adonar-se’n.
– Aleshores per què el qüestiones? Què vols dir-nos realment?
– Que no em sembla bé que el vostre fill proposi la Kassia d’obrir la relació a d’altres persones.
– Per què?
– Perquè no em sembla correcte!
– Per què?

La Melània es mira irritada l’Helena.

– A vosaltres us sembla bé?
– Que el Joan pugui estimar i comprometre’s amb dues persones?
– Que el Joan surti amb dues persones.
– Si totes les parts estan d’acord amb la situació i el Joan es compromet amb tots dos, ens sembla fantàstic. Mai no li direm que ha de deixar d’estimar algú perquè no encaixa en la forma que té la nostra cultura d’entendre les relacions. No som nosaltres que hem de consentir, sinó ells. Personalment em sembla molt bé que vulgui explorar noves formes relacionals.

– Podria fer mal a la Kassia.
– Encara que no hi estigués l’Ivan pel mig, en Joan podria fer mal la Kassia de qualsevol altra manera. Establir una relació implica aprendre a trobar-se, i en aquest aprendre ens equivoquem i fem mal. La qüestió és què farà si això passa. En aquest sentit, desitjo que en Joan sàpiga estar a l’alçada de les circumstàncies, com ha fet fins ara en d’altres situacions on s’ha equivocat. Al respecte, no tinc res més a exigir-li.
– No vull que penseu que dubto d’en Joan. El tema és que m’amoïna la meva filla.

*

– Nosaltres també l’estimem com si fos filla nostra. Pensa l’alternativa, Melània. Hi ha una realitat i és que al Joan l’agraden dues persones. Si la relació amb la Kassia no es pot obrir, el Joan no té més remei que escollir. Creieu que això no genera patiment? I quina és la finalitat de reforçar l’exclusivitat? En què educa? Què aporta? Quin és el guany? Anem a suposar que escull quedar-se amb la Kassia i rebutjar n’Ivan. Creus que des d’aquest punt de partida, la relació entre la Kassia i el Joan serà sana? Pot una persona oblidar-se que estima algú i continuar com si res? Suposem el contrari, i en Joan decideix deixar la Kassia. Creus que això generarà alegria a la teva filla? La sentiràs més segura? Hauràs evitat que pateixi?

L’Helena es mira la Melània i al poc agafa la seva mà.

– Entenc que el que vols és protegir la teva filla. L’únic que dic és que com a mare no pots evitar que pateixi. La vida comporta patiment i no pots salvar-la d’aquest. Assumint això, l’única cosa que pots fer és acompanyar-la per tal que trobi el seu camí des de la plena llibertat, i amb això ja estaràs alleugerant una important càrrega de patiment. Qualsevol elecció de vida, per molt que no sigui l’habitual, és correcta si es fa amb honestedat i claredat. Els adults estem plens de prejudicis, jo la primera. Però hem de fer l’esforç d’alliberar-nos perquè és responsabilitat nostra bastir oportunitats reals d’aprenentatge als nostres fills. Per què no els deixem fer i els ajudem quan presentin dificultats, en comptes de posar pegues a les seves decisions?

*

La Melània es mira les mans de l’Helena que embolcallen les seves. Finalment es separa visiblement incòmoda.

– En aquest cas sembla que la decisió l’ha pres el Joan, unilateralment. La Kassia no ha tingut gaire a dir.
– No és el que ens ha explicat el Joan. Vols que els hi preguntem? M’agradaria saber si el meu fill ha mentit o manipulat d’alguna manera la Kassia i, de retruc, els seus pares.
– No he dit això…
– No cal que ho diguis, si és el cas a mi m’agradaria saber-ho.

01:29 pm

– Nens, aneu-vos a rentar les mans que de seguida menjarem -demana el Pere tot apropant-se on la canalla juga alegrement.
– Sí! -crida el Joan corrent ja cap a l’interior de la masia.

La Kassia somriu el Pere i acte seguit corre darrera del Joan per anar a rentar-se les mans.

Als pocs minuts, els cinc seuen entorn una taula improvisada que ha muntat el Pere de bon matí, perfectament i simètricament parada. Enmig les safates fumejants amb la carn, les verdures i d’altres viandes criden l’atenció dels comensals que ensumen les agradables olors que desprenen fent que les panxes reclamin els aliments.

En un principi tothom es concentra en el menjar i el silenci impera sobre la taula. La Melània és encara tensa després de la conversa amb els Puig i es mostra reticent a atendre les demandes de la seva filla quan li demana alguna cosa. En Joan es mira la Melània i els pares, aixeca una cella i sospesa la situació mentre unta el pa torrat amb all-i-oli casolà.

– Ha passat alguna cosa? -pregunta finalment.- Esteu totes molt serioses! Té res a veure amb el que ha passat aquesta setmana?
– Què ha passat aquesta setmana? -pregunta la Kassia.
– Tu, l’Ivan, jo…
– Ah! -la cara de la Kassia es descomposa en un rictus de desgrat.- A la mare no l’ha agradat gens la idea.
– Kassia, amor -intervé l’Helena.- Com ho has viscut tu?
– La veritat és que no em fa gràcia que al Joan l’agradin altres persones a banda de mi. Però tampoc és una cosa que ell pugui escollir; ha passat.

*

– I com va anar la cosa des de que el Joan es va adonar d’això?
– Doncs… m’ho va explicar i em va dir que la decisió l’havia de prendre jo. Jo encara no he pres una decisió, però de moment em sembla bé com estem. L’Ivan tampoc no vol sortir ara amb el Joan perquè el fa pal que la gent es pensi que és gay. Així que tinc una mica de marge. Ho he parlat amb el Joan i amb la mama, però tinc pendent parlar també amb l’Ivan, que està en la mateixa situació que jo però a l’altra banda. Si que un dia al pati em va reconèixer que li feia enveja que els dos estiguéssim sortint, però que volia esforçar-se per no deixar-se portar per la ràbia. Des de que ha passat tot això està canviadíssim; tan de bo duri! Jo no tinc enveja, tinc por.

– De què tens por? -pregunta en Joan.
– Que em canviïs per l’Ivan. Ja sé que no ets així, i el meu cap em diu que sóc tonta per pensar-ho, però em fa por!
– No ets tonta per sentir por -respon el Joan tot agafant-li de la mà.- Només les persones intel·ligents reconeixen les seves pors. Al contrari, ets molt valenta per continuar estant amb mi tan bé tot i la teva por. I t’agraeixo moltíssim que ho comparteixis, perquè vull saber com et sents al respecte tota l’estona. Com tu ets de sincera amb mi, jo ho seré amb tu. Sé que no puc dir res que rebaixi aquesta por, però espero que el fet d’escoltar-te sigui una mostra de la meva estima i que, mica en mica, t’adonis que ho vull fer bé amb tu. Que t’estimo per sobre de tot. I que vull que t’hi sentis!

*

La Kassia riu tímida.

– M’hi sento molt estimada, Joan! -exclama la Kassia al temps que s’abraça.- No et molesta que tingui por?
– No! Res que vingui de tu em molesta. Són els teus sentiments i els farem front junts. És el mínim que puc fer per correspondre la teva generositat en acceptar els meus sentiments cap a l’Ivan. Encara que al final decideixis no seguir amb mi per això, em sento molt respectat i cuidat. I vull aprofitar cada moment amb tu per estimar-te més i millor fins que prenguis una decisió. Bé, si decideixes seguir amb mi et seguiré cuidant com mereixes! -riu.
– T’havia entès! -riu també la Kassia.

La Melània mira la conversa dels menuts amb la sorpresa reflexada al rostre. Quan els dos deixen de parlar, sospesa alguna cosa.

– Joan -parla finalment,- tu ja saps què vols dir sortir amb dues persones?
– A què et refereixes?
– Una relació de per si és molt dura. Dues…
– A mi no em sembla que la relació amb la Kassia sigui dura. Sí que de vegades tinc algun problema, perquè m’obsessiono amb estar amb ella i m’he de frenar. I això em toca els nassos…
– Joan! Parla bé! -exclama l’Helena.
– Perdó, mama! Volia dir que em molesta.
– No costa res parlar bé, amor. Eh?
– Perdona -somriu tímid en Joan.

L’Helena li llença un petó des de la distància en senyal de pau i el Joan somriu satisfet.

*

– El que vull dir, Melània, és que la Kassia no em suposa una dificultat afegida. Si és un amor!
– Com t’ho faràs per estar amb els dos?
– Doncs com ho faig ara. Quan estic amb la mama i el papa estic amb ells, quan estic amb la Kassia estic amb ella, quan estic amb una altra persona estic amb aquella persona. El que fa tothom, no?
– I què passa si la Kassia i l’Ivan volen quedar els dos amb tu?
– Ah! Això li ho vaig preguntar als pares i em vaig adonar que ho estava plantejant malament. Ara ja sé que si passa això, el millor que podem fer és parlar-ne els tres de com resoldre la situació. Comunicar i arribar a… a… a…
– Consensos? -ajuda el Pere.
– Consensos!! -somriu satisfet el Joan.

La Melània suspira.

– Melània -afegeix el Joan,- entenc que no és gaire normal i que tens dubtes. Només vull dir-te que no tinc intenció de fer mal a la Kassia. Me l’estimo moltíssim.

La Melània deixa anar unes llàgrimes que fins ara contenia. “S’ha de reconèixer que el Joan té les idees ben clares!”, pensa per si mateixa. Finalment assenteix acompanyant amb un somriure sincer. En aquest moment, l’Helena agafa la mà de la seva amiga per sota de la taula. I la Melània l’estreny suaument per sentir l’estima de l’altre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *