Estima i odi – Compassió

Autoria: Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Estima i odi
  • Títol de l’entrada: 018 – Compassió
  • Sinopsis: La Kassia s’adona que els seus somnis tenen una base de realitat, la qual cosa farà que la seva relació amb l’Ivan canviï radicalment.

***

Dilluns, 26 de febrer de 1990
CEIP Marie Curie, Sants, Barcelona

8:39 am

El dia està assolellat i la temperatura és agradable. El pati de l’escola roman en complet silenci, només trencat de tant en quant per algun ocell que canta en l’arborada en un dels costats del mateix. La porta d’accés a l’escola és tancada però permet veure algun transeünt passant de pressa per arribar a l’hora al seu destí. Passen uns minuts de dos quarts de nou i la Kassia encara plora desconsolada tot i que el professor ja l’ha dit que el Joan és ben viu. Masses emocions pel seu cor entristit.

– Avui havia d’ajudar-me a estudiar -explica la Kassia quan els sanglots comencen a minvar.
– No t’amoïnis per això, Kassia. Com et dic, ens han avisat que tots estan fora de perill, però no és menys cert que el Joan s’ha de recuperar. Té algunes ferides i alguns ossos del braç i de la cama trencats i no pot caminar per venir a l’escola. Però en quant vingui, compta-hi que t’ajudarà com t’ha promès.

*

La Kassia deixa per fi de plorar i es mira el professor de forma atenta. És un senyor en la mitjana edat, alegre i pacient. Usa unes ulleres rodones ben grans que li confereixen un aire intel·lectual. Repentinat cap a la dreta, ja fa signes d’algunes canes. I ara somriu a la nena per intentar treure ferro a l’assumpte que l’amoïna.

– No sabia que el Joan i tu éreu amics… no us he vist jugar mai junts -diu finalment el professor.
– Em fa cosa jugar amb ell per si els companys de classe també es riuen de mi -confessa la Kassia.
– Uh? Els companys de classe es riuen del Joan?
– Li diuen el raret, i alguns el molesten sovint.
– Qui?

La Kassia es torna a mirar el professor amb els ulls ben oberts. Té por d’haver parlat massa i empassa saliva de forma sorollosa.

*

– Tranquil·la, res del que diguis sortirà d’aquí. Si m’ho dius, podré estar més atent i ajudar el Joan. Vols ajudar-lo?

La Kassia assenteix amb el cap abans que el professor acabi la pregunta, tant és la seva voluntat d’ajudar-lo.

– D’acord… Digue’m qui molesta el Joan.
– L’Ivan. Però no el pots castigar.

El professor es mira sorprès a la nena davant la seva petició. La Kassia, al seu torn, acota el cap i es mira el terra sense veure’l. En realitat el seu cap ha volat cap els records de les imatges del somni on va poder observar com els pares de l’Ivan el maltractaven. “Si el somni de l’accident del Joan és veritat, tal i com m’ha explicat el profe… poder els somnis de l’Ivan també són veritat”, pensa per si mateixa amb la mirada perduda.

*

– Per què no vols que castigui a l’Ivan si està molestant un company?
– Perquè ja pateix prou. Crec que “només” es desfoga amb el Joan. En veritat és l’Ivan qui necessita més ajuda.
– Per què dius això, Kassia? -pregunta el professor encara més sorprès per la resposta.
– Crec que els pares el peguen.

El silenci s’imposa entre els dos interlocutors davant l’explicació de la Kassia. Un ocell s’apropa on són i picoteja alguna cosa al terra; després aixeca el vol i s’allunya ràpidament.

La Kassia arrenca a plorar de nou. Per què tothom al seu voltant pateix mal? Poder la vida és això: patiment constant? “Fuig, fuig, fuig… mala mosca fuig d’aquí”, canta per si mateixa. El mestre es mira la nena preocupat, conscient de la seva vulnerabilitat. No sap molt bé què fer, així que finalment se l’abraça mentre li parla de nou.

– Kassia, el Joan està bé i en quant pugui caminar tornarà a l’escola. No hi ha cap misteri en tot això, d’acord?

*

La Kassia assenteix amb el cap mentre continua cantant la cançó en silenci per espantar els pensaments-mosca. Amb la mare era més fàcil, però segur que ho aconsegueix si persisteix. Ha promès que ajudaria la seva mare a netejar el seu cap per dintre i ara no pot desdir-se.

Al cap d’una bona estona es torna a tranquil·litzar. El mestre es separa d’ella i després de preguntar-li si està millor, la nena assenteix tímida. “Pobre, no s’assabenta gaire de quin és el problema que m’amoïna, però és agradable que algú t’abraci quan els pensaments fan tant de mal”, pensa per si mateixa. “No és la mare, però em cau molt bé el professor”, la Kassia es mira somrient el mestre que li torna el somriure.

– Jo he de pujar a la classe, Kassia. Segur que els teus companys me l’han liada -riu.- Tu prefereixes quedar-te aquí tranquil·leta una estona més? -pregunta el mestre.
– Si… -diu la Kassia tímida.

En realitat no està permès que cap alumne es quedi sol sense supervisió de cap mestre, però el professor de la seva classe és un home molt enrotllat que fa excepcions quan creu convenient fer-les. No seria la primera vegada que el criden l’atenció per coses com aquesta.

*

Quan s’assegura que està sola, arrenca de nou amb la cançó, aquesta vegada en veu alta. S’està una bona estona fins que una presència l’espanta. Per aleshores, ja cantava més per diversió que no pas per necessitat, però la presència ha tornat a encongir el seu cor: és l’Ivan que se la mira perplex.

– Què fas? -pregunta l’infant.
– No t’importa -respon la Kassia amb cara de pocs amics, per tal de cobrir la por que encongeix el seu cor.

La Kassia té molta por de l’Ivan perquè sap que té la mà llarga. Té por que la pegui. No obstant, quan es fixa, s’adona que a l’Ivan l’ha dolgut la seva resposta.

– Estava cantant una cançó per espantar mals pensaments -explica per corregir-se a si mateixa.
– Per espantar mals pensaments? -pregunta encuriosit l’Ivan.
– Si -respon la Kassia.- M’ho ha ensenyat la mare. Quan em venen pensaments que em fan sentir malament, canto la cançó per animar-me.
– Quina xorrada! -exclama espontàniament l’Ivan.

*

L’Ivan està per la Kassia. Troba que és una nena molt bonica, divertida i amb un punt de bogeria que l’agrada moltíssim. L’Ivan n’és conscient que la Kassia està molt per sobre d’ell. Ella és una nena bona que té la veu i la forma de fer molt dolça; en canvi, ell és rude i agressiu. Quines opcions tindria d’agradar la Kassia?

Per si no fos suficient, sap que ella li té por, tot i els intents per ser més suau. Constantment fa enormes esforços per ser més agradable, però al final acaba frustrat i sentint-se malament perquè d’una manera o altra acaba dient o fent alguna cosa que fereix els sentiments de la Kassia. Com ara. “Com m’estimarà ningú si sempre faig l’imbècil d’aquesta manera?”, s’increpa a si mateix.

– No és una xorrada!! -crida la Kassia.- Ets un maleducat!! -diu ara traient la llengua.

Les paraules de la Kassia se li claven al cor, ja de per si ple de ferides. No s’atreveix a dir res més i amb el cap cot marxa corrents cap a la classe. Li pesen les paraules de la Kassia. Sap que ella mai es fixarà en una persona com ell. Ningú no el veu…

La Kassia mira com l’Ivan marxa, allunyant-se d’ella. Per un moment li sembla que plora. O poder són imaginacions seves? Sap del patiment de l’Ivan perquè ho ha vist en somnis. Els seus pares el peguen. I de cop, un enorme sentiment de compassió s’apodera del seu cor. Vol fer alguna cosa però no sap molt bé el què. Segur que el Joan sabria com actuar en aquesta situació…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *