Estima i odi – Bombons

Autoria: Ivan Lazarev | Joan Puig i Cadafalch
  • Capítol: Estima i odi
  • Títol de l’entrada: 022 – Bombons
  • Sinopsis: Els dies passen i la Kassia i el Joan continuen compartint els dinars i les tardes del dia a dia. Teixint així llaços profunds i còmplices.

***

– Aquells dies que vaig passar tancat a casa degut a l’accident van ser meravellosos per mi i els guardo al meu cor com un gran tresor. Encara avui dia se’m posen els pèls de punta i en veure les fotografies no puc evitar dibuixar un somriure…
Jefe, ets tot un sentimental.
– No dic que no -assenteixo.- Mireu aquesta segona fotografia…
– Espera, espeeeraaaa!! Al final van agradar els bombons a la Kassia?
– I tant -ric.- No en va deixar cap! Escolteu-me i veureu…

Fotografia segona

Un estanc ple de peixos de diferents colors reflexa els raigs de sol. La llum de la fotografia deixa entreveure un dia clar i solejat. Al costat de l’estanc, sobre un banc de pedra, dos nens xerren de forma animada. Ella és una nena menuda i prima, de cabells llargs, ondulats i ben roigs. En canvi, ell, de pell torrada, contrasta amb la blancor de la nena; els cabells foscos i els ulls de color mel. El nen porta la cama i el braç drets enguixats i encara es deixen veure algunes ferides en diferents parts de la cara. Els dos somriuen al temps que es miren de forma íntima. Així, la postal respira pau, goig i estima.

*

Dijous, 8 de març de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

– Avui l’he demanat a la mare que comprés més bombons. L’altre dia te’ls vas cruspir ben a gust -explica en Joan al temps que obre una capseta on guarda alguns dolços.

La Kassia eixampla encara més el somriure i en Joan respon de la mateixa manera. De nou les seves mirades es creuen.

– Agafa’n un, si vols -insisteix el Joan al temps que apropa la capseta a la nena.

Tímida, la Kassia agafa un, treu l’envoltori i fa una primera mossegada per tastar aquell bombó. La textura és suau i dolça, amb cobertura de xocolata i interior de crema d’avellanes. Lentament mastega el dolç assaborint cada moment com si fos únic i irrepetible. Quan empassa el troç, deixa la resta del bombó sobre un mocador de paper al costat i agafa un de nou per procedir exactament de la mateixa manera. Davant la perplexitat del Joan, que s’observa atentament la Kassia, quan la nena ha tastat els cinc bombons els ordena de més bo a menys.

*

– Tots m’han agradat -explica,- però aquest és el millor dels cinc. M’agradaria molt que et mengessis el que queda.
– Però si és el que més t’agrada! Si me’l menjo jo no te’l menges tu! -exclama en Joan tot sorprès.
– Precisament per això els volia tastar tots. Ahir no te’n vaig deixar cap, i segur que si et dic que agafis un, no ho faràs. Però sé que tu mai rebutjaries un “regal”, així que vull regalar-te el millor bombó de tots. Té.

Encara bocabadat en Joan es mira fixament la Kassia. Ella somriu mentre sosté amb les dues mans un altre mocador de paper amb el bombó que li ofereix.

– No et fa cosa que els hagi mossegat tots, oi? -pregunta la Kassia per trencar el silenci.

En Joan nega amb el cap de forma efusiva i allarga la mà sana per agafar el bombó que li ofereix la Kassia. De forma subtil els dits dels dos es freguen i en Joan sent com el cor se li gira de l’emoció. De cop, el pit se li mou amb la intensitat dels batecs.

*

– M’agrades molt -diu finalment el Joan empassant saliva.- Tens un cor molt bonic. Tota tu ets molt bonica.

Quan diu això lentament apropa el seu cap al de la Kassia i deixa anar un petó suau i dolç com els bombons sobre la galta de la nena. De seguida, la Kassia es posa tota vermella i s’encongeix. Té la mirada clavada en les seves sabates que pengen del banc de pedra.

– Tu també m’agrades molt, Joan -diu finalment amb un fil de veu que es colarà fins el cor del menut.
– Nens! Hora d’estudiar! -és el Pere que trenca la màgia del moment.

A l’ordre, la Kassia s’aixecarà i sortirà corrents cap al despatx. A la porta en Pere espera pacientment que en Joan també arribi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *