09. Al yin hi ha yang

Autoria: Ivan Lazarev

Dijous, 01 de març de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona

– Se m’acut una idea per tal de començar el dia a tope -diu el Pere de cop.- És extremadament descabellada, però em ve molt de gust… a veure què me’n dieu vosaltres…
– Quina? -pregunta encuriosit el Joan.
– Ens banyem junts els tres? -pregunta el Pere tot dibuixant un ampli somriure que omple tot el seu rostre.

L’Helena i el Joan comencen a riure. Es miren i a l’uníson assenteixen efusivament amb el cap, encantats amb la idea.

– Genial! No us mogueu d’aquí i tapeu-vos bé mentre ho acabo de preparar tot -diu el Pere emocionat, tot saltant del llit.

Anit van decidir seguir el seu horari habitual, de manera que el despertador ha sonat puntual a les sis del matí. Han fet la meditació familiar matutina estirats al llit, això sí, per tal que el Joan pogués estar més còmode. I ara es disposaven a baixar per esmorzar quan el Pere ha fet la proposta de fer-se un bany familiar. Quan el Joan era més petit aquests banys sovintejaven, però ara que es va fent gran ja no es banyen tots junts tan sovint. I el Pere s’enyora aquests moments de família tan íntims… 

Quan dóna un petó al front al Joan i un altre de dolç als llavis de l’Helena, el Pere corre cap a la porta i desapareix passadís enfora. Durant una estona se’l sentirà cantar i parlar sol, trastejant primer al lavabo de l’habitació de matrimoni i després a la cuina. L’Helena i el Joan es miren i no poden evitar riure contagiats de l’alegria vigorosa d’en Pere.

07:42 am

És al cap d’una bona estona que el Pere treu el cap pel forat de la porta de l’habitació del Joan.

– Esteu dormits? -pregunta en un to fluix per si de cas.
– No -diuen l’Helena i el Joan a l’uníson tot aixecant el cap.

El Pere s’apropa al llit i estira dels llençols per començar a despullar el seu fill.

– Anem amb molt de compte per no fer-te mal, d’acord, petit Joan?
– D’acord -diu el Joan movent-se per ajudar el Pere a treure-li els pantalons del pijama.

Per la seva banda, l’Helena s’incorpora del llit i s’estira durant una bona estona diverses vegades. Quan el Pere té agafat en braços el seu fill, petoneja la galta de l’Helena per cridar la seva atenció. Ella s’abraça als dos, i després, junts, van cap el bany que ha preparat amb tanta il·lusió el bon home.

En entrar a l’habitació aromes florals i colors alegres fan les delícies dels sentits, gràcies a les plantes i flors que pengen aquí i allà. Més flors disposades en testos adornen tant el balcó com la finestra des de la qual la parella és testimoni de la sortida del sol quan el dia despunta, tot pensat per convidar a la relaxació i a l’harmonia.

– Esteu preparats per l’espectacle? -demana en Pere visiblement il·lusionat.

L’Helena se’l mira amb alegria i assenteix amb el cap, mentre el Joan es mostra intrigat de veure què ha preparat el seu pare.

*

El lavabo és de dimensions considerables i es divideix en tres zones. A l’esquerra hi ha la zona de la dutxa al final de la qual hi ha una banyera hidromassatge d’estètica molt elegant. Tota la dutxa està coberta de ceràmica rústica, tant pel que fa al terra com pel que fa a les parets, que contrasta fortament amb l’estil modern de la banyera. El conjunt combina colors terrossos de diferents mides que fan un efecte relaxant. Allà, la banyera és plena d’aigua i l’escuma de les sals que ha posat el Pere.

A més, l’estança olora a vainilla i l’única llum prové d’un conjunt d’espelmes distribuïdes per tota l’habitació i que atorguen un ambient càlid. En una tauleta auxiliar hi ha disposades una safata amb fruita i una altra amb pa de diferents tipus i formatges, tot tallat i disposat per ser menjat, col·locat amb la gràcia característica del Pere. En una altra tauleta a l’altra banda de la banyera hi ha la tetera amb tres tasses, de la qual es desprèn també un aroma avainillat que reforça la dolçor general. Finalment, nedant per sobre de l’aigua hi ha l’aneguet groc que tant agrada el Joan des de ben petit.

– Ala! Quina xulada! -exclama el Joan emocionat.- Esmorzarem a la banyera?
– Si us sembla bé -diu el Pere connectant el radiocasset a un altaveu i posant música relaxant.

Quan la música sona, amb molta cura el Pere cobreix amb unes bosses de plàstic el peu i la mà enguixades del Joan i les lliga amb un cordill. El Joan roman assegut sobre la banyera mentre el Pere continua preparant diferents aspectes. Quan acaba amb els preparatius comença a treure la camisa de dormir de l’Helena poc a poc, besant-la amb molta tendresa als llavis, al coll i a les espatlles. En veure-la despullada no pot evitar somriure i fer-li un piquet d’ull, mentre el Joan s’ho mira tot amb total atenció i curiositat.

– T’agrada molt la mama, eh, papa? -diu finalment.
– I tant! És la dona més bonica de la faç de la terra. Objectivament parlant -riu el Pere.

*

L’Helena es mira amb ulls tendres el seu marit. Se sent afortunada de l’home que porta gairebé dues dècades acompanyant-la en el camí de la vida. És un bon marit i un millor pare. Sempre atent, sempre disposat. Alegre, somiador, incansable, intel·ligent i compassiu. Però sobretot, pura calma. Amb excepcions comptades com quan prepara un bany per la família, moment en que s’emociona i fa gala d’una energia desbordant que contagia tothom.

– Això no serà fàcil -confessa el Pere que comença l’operatiu per poder estar-se els tres a la banyera.- Però ho aconseguirem!!

Després d’un ball sincronitzat, els tres aconsegueixen instal·lar-se a la banyera de manera que el Joan queda mig flotant amb la cama i el braç enguixat recolzats en la paret de la pròpia banyera. Durant gairebé una hora els tres es relaxen amb l’aigua calenteta, la olor a vainilla, la llum càlida i la música suau instrumental. De tant en quant intercanvien algun comentari, broma o acudit. Resten en silenci o riuen, i es respira pau i tranquil·litat durant tota l’estona.

– Sabeu? -diu de cop el Joan.- Encara que tot el cos em fa molt de mal, si cada dia mentre em recupero és així de guai amb vosaltres dos, gairebé que m’alegro del que m’ha passat! Em sento molt feliç de tenir-vos com a mare -el Joan es mira l’Helena- i com a pare -es mira el Pere.
– Fins i tot en una situació difícil sempre hi ha espai per la felicitat, petit Joan. Yin conté yang, i yang conté yin -diu el Pere acariciant els cabells del Joan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *